Epinephelus costae

Epinephelus costae, conegut comunament com a fals abade o mer llistat, és un peix marí pertanyent a la família Epinephelidae que habita en les aigües del Mediterrani i de l'Atlàntic oriental. A Catalunya també rep el nom de nero ratllat. Sol trobar-se sobre fons rocosos, arenosos i fangosos, especialment en zones on s'alternen formacions rocoses amb espais oberts que faciliten la cerca d'aliment. Encara que pot viure des d'aigües molt superficials fins a profunditats pròximes als 300 metres, és més habitual trobar-ho entre els 4 i els 160 metres. Els exemplars joves solen ocupar fons relativament poc profunds i poden formar petits grups, mentre que els adults acostumen a portar una vida més solitària. La seva presència és especialment característica de determinades zones del Mediterrani meridional i oriental, encara que també pot trobar-se en altres sectors de la conca.

El seu cos és allargat, robust i lleugerament comprimit lateralment, amb un cap gran i una boca àmplia proveïda de nombroses dents petites i punxeguts. Presenta una coloració generalment marró o grisenca, amb tonalitats més fosques en el dors i les aletes. Una de les seves característiques més distintives és la presència d'una taca groga o orada situada en la part superior dels costats, just per sota de la regió anterior de l'aleta dorsal, especialment visible en determinats exemplars adults. Els juvenils poden presentar diverses bandes longitudinals fosques que recorren el cos des del cap cap a la cua, una característica que facilita la seva identificació. Al cap destaquen dues línies fosques obliqües relacionades amb la regió ocular i la mandíbula, mentre que l'aleta dorsal és llarga i contínua, amb una part anterior espinosa i una altra posterior formada per radis tous. El seu cos és més estilitzat que el del mer comú, Epinephelus marginatus, amb el qual pot confondre's quan s'observa a certa distància. És una espècie de gran grandària que pot superar el metre de longitud, havent-se documentat exemplars de fins aproximadament 140 centímetres.

El fals abade és un depredador carnívor que s'alimenta principalment de peixos, crustacis i mol·luscos que troba prop del fons marí. La seva boca àmplia i la seva capacitat per a realitzar atacs ràpids li permeten capturar preses de diferents grandàries, aprofitant tant els refugis que ofereixen les roques com els espais oberts dels fons arenosos. Pot romandre relativament immòbil mentre observa l'entorn i desplaçar-se ràpidament quan detecta una oportunitat d'alimentació. Com uns altres grans serranoideos, presenta una estreta relació amb les comunitats bentòniques, on exerceix un paper important com a depredador. La seva reproducció és sexual, amb fecundació externa i desenvolupament inicial en el mitjà aquàtic. Encara que es coneixen aspectes generals de la seva biologia reproductiva, determinats detalls del seu cicle vital estan menys documentats que en altres espècies de mers mediterranis. El seu creixement fins a aconseguir grans grandàries i el seu interès pesquer fan que sigui una espècie especialment sensible a la captura d'exemplars adults, per la qual cosa el coneixement de les seves poblacions resulta important per a la seva conservació.

Per als bussejadors, Epinephelus costae és una espècie especialment atractiva per la seva grandària, la seva silueta estilitzada i la seva característica taca groguenca, que pot destacar clarament sobre la coloració fosca del cos. Trobar un exemplar adult desplaçant-se sobre un fons rocós o recorrent el límit entre les pedres i la sorra pot convertir-se en un dels moments més interessants d'una immersió. Encara que el seu aspecte recorda al d'altres mers mediterranis, observar la forma del cos, els dibuixos del cap i la coloració dels costats permet apreciar les diferències entre aquestes espècies. Els juvenils, amb les seves bandes longitudinals més evidents, també resulten interessants per a la fotografia submarina. Si trobes un fals abade durant una immersió, mantingues una distància prudent i evita perseguir-ho o bloquejar les seves possibles vies de fuita. Observar tranquil·lament els seus desplaçaments i el seu comportament natural permet descobrir un dels grans depredadors dels fons mediterranis i comprendre la importància de conservar els hàbitats on aquestes espècies troben aliment i refugi.