Gobius niger

Gobius niger, conegut comunament com gobio negre o gobio robust, és un peix marí pertanyent a la família dels góbidos que habita en les aigües del Mediterrani, de l'Atlàntic oriental i de la mar Negra. Sol trobar-se en fons arenosos i fangosos, especialment en zones costaneres protegides, llacunes litorals, estuaris i prades de posidònia, on troba aliment i refugi. És una espècie bentònica que desenvolupa gran part de la seva activitat en contacte directe amb el fons marí i que mostra una notable tolerància a les variacions de salinitat, la qual cosa li permet viure tant en aigües marines com salobres. Encara que pot trobar-se a profunditats pròximes als 100 metres, resulta més habitual observar-ho en els primers 50 metres, especialment en zones tranquil·les on abunden els sediments i la vegetació marina. El seu comportament generalment discret i la seva coloració variable fan que pugui passar desapercebut durant les immersions.

El seu cos és allargat, robust i lleugerament comprimit cap a la cua, amb un cap gran i ample i uns ulls prominents situats en posició elevada que li permeten vigilar l'entorn mentre roman recolzat sobre el fons. Presenta una coloració molt variable, que pot anar des del gris groguenc i el marró clar fins a tonalitats fosques, gairebé negres, especialment en els mascles durant l'època reproductora. Al llarg dels costats apareixen taques i dibuixos irregulars que afavoreixen el seu camuflatge entre els sediments, les algues i les petites pedres. Una de les seves característiques més distintives és la presència d'una taca fosca en la part anterior de la primera aleta dorsal, els radis centrals de la qual poden allargar-se considerablement en els mascles adults, donant a aquesta aleta una aparença alta i punxeguda. Posseeix dues aletes dorsals diferenciades, unes aletes pectorals àmplies i unes aletes pèlviques fusionades que formen un disc ventral utilitzat per a secundar-se i adherir-se al substrat. Habitualment mesura entre 10 i 15 centímetres de longitud, encara que els exemplars més grans poden superar els 20 centímetres.

El gobio negre és una espècie carnívora i oportunista que s'alimenta principalment de petits invertebrats bentònics, com anfípodos, isópodos, gambetes, petits crancs, mol·luscos i cucs poliquetos. També pot capturar petits peixos quan es presenta l'oportunitat. Sol romandre immòbil sobre el fons mentre observa el seu entorn, realitzant desplaçaments curts i ràpids per a capturar preses o refugiar-se davant possibles amenaces. Una de les seves particularitats biològiques més interessants és el seu comportament reproductor, que es desenvolupa principalment durant la primavera i l'estiu. En aquesta època, els mascles adquireixen una coloració més fosca i desenvolupen una primera aleta dorsal especialment alta, que utilitzen durant les exhibicions de festeig. Els mascles seleccionen i defensen refugis sota pedres, petxines o altres objectes del fons, on les femelles dipositen els ous adherits a una superfície protegida. Després de la posada, el mascle roman vigilant els ous, protegint-los enfront de possibles depredadors i afavorint la seva oxigenació mitjançant moviments de les aletes. Una mateixa parella o un mateix mascle poden participar en diversos episodis reproductors durant la temporada. Després de l'eclosió, les larves passen per una fase planctònica abans d'establir-se en el fons i adquirir progressivament els hàbits característics dels adults.

Per als bussejadors, Gobius niger és una espècie especialment interessant pel seu comportament territorial, els seus canvis de coloració i la seva estreta relació amb els fons tous del Mediterrani. Encara que pot confondre's amb altres góbidos d'aspecte semblant, el seu cos robust, les taques fosques dels costats i la característica forma de la primera aleta dorsal ajuden a reconèixer-lo. Durant les immersions és possible trobar exemplars descansant sobre la sorra, amagats entre la vegetació marina o vigilant des de l'entrada de petites cavitats. Els mascles en època reproductora resulten especialment cridaners per la seva coloració fosca i els seus moviments d'exhibició, que contrasten amb el comportament generalment tranquil de l'espècie. És un peix interessant per a la fotografia submarina d'aproximació, especialment quan roman immòbil observant els moviments del bussejador. Si trobes un gobio negre durant una immersió, acosta't lentament, mantingues una bona flotabilitat i evita remoure els sediments o introduir objectes en els refugis que pugui estar utilitzant. Observar-ho tranquil·lament permet descobrir el comportament d'un dels habitants més característics dels fons arenosos i fangosos del Mediterrani i comprendre la importància d'aquests petits depredadors dins de les comunitats bentòniques costaneres.