Quan el mar va començar a obrir-se també a les dones

8 de març - Dia Internacional de la Dona

El mar sempre ha estat un espai de descoberta. Durant segles, però, també va ser un espai on les dones gairebé no hi eren presents, no perquè no en tinguessin la capacitat o la passió, sinó perquè el seu temps els havia reservat altres camins. Tot i així, algunes van decidir desafiar aquella frontera invisible i baixar sota l’aigua quan gairebé ningú esperava veure-les fer-ho.

Una de les primeres a trencar aquest silenci va ser Katherine “Kate” Dare, una jove anglesa que l’any 1911, amb només 16 anys, es va convertir en la primera dona coneguda que va bussejar amb escafandre clàssic. Ho va fer a Gorleston-on-Sea, a Norfolk (Anglaterra), equipada amb el pesant vestit de lona, les botes de plom i el casc metàl·lic connectat a la superfície per una mànega d’aire. Aquell equip podia superar els 80 quilos de pes, i el busseig era aleshores una activitat reservada gairebé exclusivament als homes, vinculada a treballs portuaris o salvaments marítims. El seu descens sota l’aigua va sorprendre la premsa de l’època i va esdevenir un petit gest de rebel·lia en una societat que tot just començava a qüestionar els límits imposats a les dones.

Anys més tard, una altra dona ajudaria a escriure una nova pàgina de la història del submarinisme. Simone Cousteau, companya de Jacques-Yves Cousteau, va participar el 1943 en les primeres immersions amb escafandre autònom, el sistema revolucionari que donaria origen al submarinisme modern. A bord del mític Calypso, Simone no només formava part de l’equip: era una bussejadora més, explorant els fons marins en una època en què les dones encara eren una excepció en aquest món. Sense buscar protagonisme, però amb una determinació serena, va contribuir a obrir el camí a moltes altres.

El món del busseig també recorda figures com Suki Frazier, una de les primeres dones que va destacar en el busseig esportiu i en la difusió d’aquest esport, demostrant que la passió pel mar no entenia de gènere. I també Penelope “Mossy” Powell, pionera britànica del busseig recreatiu, que va contribuir a consolidar la presència femenina en els primers clubs i comunitats de submarinisme quan aquest esport tot just començava a popularitzar-se.

Gràcies a totes elles —i a moltes altres dones que sovint no apareixen als llibres— el submarinisme va anar deixant enrere aquella idea que el mar era territori exclusiu dels homes.

Avui, dècades després, el panorama és ben diferent. Les dones formen part essencial del món del busseig: són bussejadores, instructores, científiques marines, fotògrafes submarines, exploradores i defensores dels oceans. En clubs d’arreu del món —i també a casa nostra— cada vegada són més les que descobreixen sota l’aigua un espai de calma, de llibertat i d’aventura.

Cada immersió d’avui porta, d’alguna manera, l’empremta d’aquelles primeres pioneres que es van atrevir a baixar quan ningú no ho esperava.

Aquest 8 de març, Dia Internacional de la Dona, volem recordar-les i, alhora, celebrar totes les dones que avui continuen escrivint la història del submarinisme. Les que s’inicien per primera vegada, les que acumulen centenars d’immersions, les que transmeten coneixement i les que comparteixen amb nosaltres aquesta manera única de mirar el mar.

Perquè sota l’aigua desapareixen moltes diferències, i només queda l’essencial: el silenci, la respiració pausada i la meravella de descobrir un món que continua captivant-nos.

I perquè el mar, avui més que mai, també és seu.