Mar Roig en vida a bord: allò que ningú t'explica i que pot salvar les teves vacances

Hi ha una raó per la qual tants bussejadors consideren una vida a bord al Mar Roig com un dels millors viatges que poden fer.

Durant una setmana, el vaixell es converteix en el teu hotel, el teu centre de busseig i casa teva. Mentre els vaixells de sortides diàries tornen a port al final de la jornada, tu et despertes ja fondejat davant del següent escull. No hi ha matinades per carregar equips en una furgoneta, ni desplaçaments interminables, ni carreres per arribar a temps al centre de busseig.

Aquí tot gira al voltant de tres coses molt senzilles: menjar, descansar i bussejar.

I precisament perquè passaràs diversos dies lluny de terra ferma, hi ha alguna cosa que convé entendre des del primer moment: quan el vaixell abandona el port, es van acabar les segones oportunitats.

Si has oblidat alguna cosa important, probablement no ho podràs comprar. Si una peça del teu equip es trenca, potser no hi ha un recanvi a bord. I si necessites una medicació concreta, no hi haurà una farmàcia esperant-te al següent escull.

Per això, preparar bé la maleta és molt més important del que sembla.

El primer és la documentació. Pot semblar evident, però cada any hi ha viatgers que descobreixen massa tard que el passaport no té la vigència necessària o que els falta algun document relacionat amb el viatge o el busseig.

Abans de sortir de casa val la pena revisar amb calma que portem tota la documentació requerida, les certificacions de busseig, l'assegurança i qualsevol formulari sol·licitat per l'organització. Són cinc minuts de revisió que poden evitar molts problemes.

No obstant això, si hi ha alguna cosa que realment pot condicionar una setmana de busseig són les orelles.

La majoria dels bussejadors hi pensen únicament a l'hora de compensar durant el descens, però la realitat és molt més complexa. Durant una vida a bord acumulem diverses immersions al dia, passem hores exposades al vent a coberta, entrem i sortim constantment de l'aigua salada i convivim amb canvis continus entre la calor exterior i l'aire condicionat interior.

Les orelles pateixen.

I quan comencen els problemes, solen aparèixer ràpid.

Una simple irritació es pot convertir en una molèstia constant. Una inflamació pot impedir compensar correctament. I una otitis et pot obligar a quedar-te a coberta veient com la resta del grup s'equipa per a la següent immersió.

Per això, un dels elements més importants de qualsevol farmaciola de viatge per al Mar Roig són les gotes per a les orelles i qualsevol medicació específica recomanada pel teu metge. Molts bussejadors les consideren tan importants com el mateix regulador.

Amb això, tampoc haurien de faltar els medicaments bàsics que solem utilitzar en el nostre dia a dia. El vaixell disposa de material de primers auxilis per a emergències, però ningú no coneix millor les nostres necessitats que nosaltres mateixos.

Els marejos, petits trastorns digestius, dolors musculars després de diverses jornades d'immersió o simples rascades són situacions molt més habituals del que ens imaginem quan estem preparant el viatge des de casa.

Però si hi ha alguna cosa que els bussejadors veterans aprenen amb els anys és la importància dels recanvis.

Perquè les avaries passen.

I ho solen fer en el pitjor moment possible.

Un cable es pot trencar. Una junta tòrica es pot deteriorar. Una corretja de màscara es pot partir. Una tira d'aleta es pot trencar en entrar a l'aigua. Una llanterna pot fallar. Una bateria es pot esgotar abans del previst.

A terra ferma aquests problemes solen resoldre's'en pocs minuts.

Al mig del Mar Roig, a diverses hores de navegació del port més proper, la situació canvia completament.

Per descomptat, els vaixells solen disposar d'alguns recanvis bàsics, però és impossible emmagatzemar peces per a totes les marques, models i configuracions que hi ha al mercat.

Per això hi ha una regla que rarament falla: qualsevol peça petita que es pugui trencar i que sigui fàcil de transportar hauria de viatjar amb tu.

Un cable de recanvi ocupa molt poc espai en una maleta i pot salvar un viatge complet. El mateix passa amb juntes tòriques, corretges de màscara, tires d'aletes, bateries, carregadors i altres petits elements que normalment donem per fet fins al dia que deixen de funcionar.

Les eines també mereixen un petit espai a l'equipatge.

No cal portar un taller portàtil, però disposar de les eines bàsiques per fer ajustaments o petites reparacions pot marcar la diferència entre perdre una immersió o estar llest per saltar a l'aigua amb la resta del grup.

La roba, curiosament, sol ser una de les preocupacions menys importants.

La vida a bord és còmoda i informal. Durant la major part de la setmana viuràs entre banyadors, samarretes lleugeres i roba còmoda. Tot i així, un paravent o una dessuadora lleugera sempre resulten agraïts a les navegacions nocturnes o durant les primeres hores del matí, especialment en determinades èpoques de l'any.

I, per descomptat, no han de faltar bones ulleres de sol i protecció solar de qualitat. El sol del Mar Roig pot ser tan intens com a traïdor.

Tot i això, quan passen els anys i recordes els teus millors viatges de busseig, t'adones que no van ser especials per la quantitat d'immersions realitzades ni pel nombre de peixos vistos.

Van ser especials perquè tot va sortir bé.

Perquè no vas haver de quedar-te a bord per culpa d'una otitis.

Perquè un fuet trencat no va arruïnar la setmana.

Perquè portaves amb tu allò que necessitaves quan va caldre.

I perquè vas poder dedicar tota la teva atenció a allò veritablement important: gaudir del privilegi de despertar-te cada matí davant d'alguns dels millors esculls del planeta.

Al final, la millor maleta per a una vida a bord no és la més gran ni la més cara.

És simplement aquella que està preparada perquè res no t'impedeixi fer el que has vingut a fer.

Bussejar.