Marejar-se en el vaixell abans de bussejar: per què ocorre i com evitar que arruïni la immersió

Per a algunes persones, el moment més difícil d'una sortida de busseig no és sota l'aigua. És al vaixell.

Mentre els altres preparen l'equip, parlen i gaudeixen de la navegació, el bussejador que es mareja comença a notar calor, badalls, suor freda, salivació, pesadesa d'estómac i una sensació cada vegada més intensa que vomitarà. Deixa d'escoltar el brífing, no pot mirar el seu equip i només pensa a arribar a l'aigua o tornar a terra.

No és falta de fortalesa, poca experiència ni «tenir mal estómac». El mareig per moviment —també anomenat cinetosi o mal de mar— és una resposta del sistema nerviós davant de determinades combinacions de moviment. Amb un estímul prou intens i prolongat, pràcticament qualsevol persona amb un sistema vestibular funcional es pot arribar a marejar. El que varia és la susceptibilitat de cada individu.

La bona notícia és que hi ha mesures que en redueixen molt l'aparició. La dolenta és que no existeix cap mètode infal·lible que permeti a qualsevol bussejador navegar i bussejar amb qualsevol estat de la mar. L'objectiu no ha de ser entrar a l'aigua costi el que costi, sinó controlar el mareig sense perdre atenció, coordinació ni capacitat de reacció.

Per què ens maregem en un vaixell?

Per mantenir l'equilibri, el cervell combina principalment tres fonts d'informació:

• Els ulls indiquen on som i si l'entorn es mou.

• L'orella interna detecta acceleracions, inclinacions i moviments del cap.

• Els músculs i les articulacions informen sobre la posició del cos.

En un vaixell, aquests senyals es poden contradir. L'orella interna percep el balanceig, però si som dins de la cabina, mirant el telèfon o inclinats sobre l'equip, els ulls observen un entorn aparentment immòbil. Aleshores, el cervell rep un patró diferent del que esperava.

L'explicació científica més acceptada és la teoria del conflicte sensorial o desajust neuronal: el sistema visual, el vestibular i la percepció corporal transmeten informacions que no coincideixen amb el model de moviment previst pel cervell. Aquesta discrepància activa els mecanismes que produeixen el mareig.

Per això, mirar l'horitzó sol ajudar i mirar el mòbil acostuma a empitjorar el problema. L'horitzó proporciona una referència visual coherent amb el moviment que detecta l'orella interna.

El mareig comença abans que les nàusees

Moltes persones esperen a tenir ganes de vomitar per actuar. Aleshores, el procés ja està avançat i els medicaments orals es poden absorbir pitjor perquè l'estómac redueix la seva activitat.

Els primers símptomes poden ser:

• Badalls repetits.

• Falta de concentració.

• Sensació de calor.

• Suor freda.

• Pal·lidesa.

• Cansament sobtat.

• Mal de cap.

• Augment de la saliva.

• Sensació estranya o de pesadesa a l'estómac.

• Més sensibilitat a l'olor del combustible.

• Mareig, vertigen o respiració accelerada.

Després solen aparèixer nàusees, arcades i vòmits. L'evolució normalment és gradual, de manera que actuar davant dels primers senyals ofereix més possibilitats de frenar l'episodi.

Per què alguns bussejadors es maregen molt i d'altres gairebé mai?

La sensibilitat al moviment varia enormement. Una part d'aquesta variació sembla que és genètica; els estudis amb bessons estimen que l'heretabilitat podria explicar entre el 55 % i el 70 % de les diferències individuals de susceptibilitat. També es maregen amb més facilitat les persones amb antecedents de migranya, vertigen o trastorns vestibulars.

Altres factors poden reduir temporalment la nostra tolerància:

• Dormir poc.

• Consumir alcohol la nit anterior.

• Fumar o consumir nicotina.

• Estar deshidratat.

• Tenir gana o haver menjat massa.

• Estar en una zona tancada i calorosa.

• Respirar olors de combustible, tabac o perfums intensos.

• Mirar cap avall mentre es prepara l'equip.

• Llegir o utilitzar el telèfon.

• Moure constantment el cap.

• Sentir ansietat anticipatòria per por de tornar-se a marejar.

La falta de son, l'alcohol i la nicotina estan associats a un empitjorament del mareig per moviment.

L'ansietat també pot amplificar les sensacions. Això no significa que el mareig sigui imaginari. Significa que una persona que espera trobar-se malament presta més atenció a cada sensació corporal, respira d'una manera diferent i pot entrar abans en un cercle de malestar. L'origen continua sent fisiològic, tot i que l'estat emocional en pot modificar la intensitat.

La prevenció comença el dia anterior

L'error més freqüent és intentar solucionar el problema quan el vaixell ja es mou. En persones molt susceptibles, l'estratègia ha de començar abans.

Dormir prou

El cansament disminueix la tolerància al moviment. Una nit curta després de conduir diverses hores, preparar el material i llevar-se d'hora pot ser suficient perquè una persona que normalment tolera el vaixell comenci a marejar-se.

Evitar l'alcohol

No només pot empitjorar el mareig. També afavoreix la deshidratació, altera el son i pot potenciar els efectes sedants de medicaments com el dimenhidrinat. El prospecte oficial de Biodramina desaconsella expressament consumir alcohol durant el tractament.

No fer un àpat pesant

Un sopar molt gras, picant o abundant pot augmentar el malestar gastrointestinal. Però tampoc no sol ajudar a embarcar completament en dejú. Un estómac buit pot ser més sensible a la irritació.

El més raonable és fer un àpat lleuger, fàcil de digerir i conegut per la persona. Abans d'embarcar poden funcionar aliments senzills com pa, torrades, arròs, plàtan o galetes salades. DAN recomana un àpat lleuger aproximadament entre 45 i 60 minuts abans de pujar al vaixell, a més de mantenir una hidratació adequada.

No existeix una dieta universal. Algunes persones toleren millor menjar poc i d'altres prefereixen deixar més temps entre l'àpat i la navegació. Convé descobrir el patró personal mitjançant sortides menys exigents, no durant una jornada amb mala mar i una navegació llarga.

Hidratar-se sense exagerar

Cal arribar al vaixell correctament hidratat, però no és necessari beure grans quantitats de cop. És preferible beure aigua regularment durant les hores anteriors.

Els vòmits poden produir una pèrdua important de líquids. En un bussejador, la deshidratació s'afegeix a l'esforç físic, la calor del vestit i la diüresi pròpia de la immersió. DAN considera la deshidratació provocada pels vòmits una amenaça rellevant per a qui pateix mal de mar.

Què cal fer abans que surti el vaixell

Preparar l'equip com més aviat millor

Muntar l'equip al moll o just després de pujar evita haver d'estar ajupit, mirant cap avall i manipulant peces mentre el vaixell es mou.

A més, una persona marejada pot cometre errors que normalment no cometria: deixar l'aixeta de l'ampolla tancada, connectar malament una mànega, oblidar els ploms o prestar poca atenció a la comprovació del company. DAN aconsella preparar l'equip abans que comenci la navegació sempre que sigui possible.

Triar un vaixell i una ruta adequats

Quan hi hagi la possibilitat d'escollir, una embarcació gran, ampla i estable sol produir menys moviment que una de petita. Un catamarà pot ser més estable que alguns monocascs, tot i que el seu comportament depèn del disseny i de l'estat de la mar.

També ajuda a triar punts d'immersió amb navegacions curtes. Per a una persona extremadament sensible, reduir trenta minuts de trajecte pot ser més efectiu que afegir un altre remei.

Avisar el patró o la persona responsable

Dir que un es mareja no és una informació irrellevant. Permet reservar la zona més estable, preparar l'equip abans, facilitar que aquesta persona entri de les primeres i vigilar si apareixen vòmits o deshidratació.

Amagar-ho només fa que el grup descobreixi el problema quan ja és més difícil solucionar-lo.

La millor posició al vaixell

Normalment, cal buscar la zona amb menys desplaçament vertical, que acostuma a trobar-se prop del centre de l'embarcació. La proa sol experimentar moviments més amplis.

La recomanació pràctica és:

• Romandre a l'exterior i en un lloc ben ventilat.

• Situar-se prop del centre del vaixell.

• Mantenir-se tan avall com sigui possible sense perdre la visió de l'horitzó.

• Mirar lluny, lleugerament per sobre de la línia de l'horitzó.

• Evitar la proa, les cobertes altes i les zones tancades.

• Mantenir el cap relativament estable.

• No llegir, escriure ni mirar el telèfon.

Aquestes mesures redueixen el conflicte entre la informació visual i la vestibular.

Si no es pot veure l'horitzó, tancar els ulls o estirar-se boca amunt pot ajudar algunes persones perquè disminueix la informació visual contradictòria i redueix els moviments del cap. Tanmateix, estirar-se en una zona tancada, amb calor i olor de combustible, pot empitjorar el malestar, de manera que cal prioritzar una zona segura i ventilada.

Respirar de manera controlada

Respirar ràpidament i superficialment pot augmentar el malestar i la sensació de pèrdua de control. La respiració controlada consisteix a mantenir un ritme regular, semblant al de repòs, sense fer inspiracions excessivament profundes ni hiperventilar.

Els assaigs de laboratori indiquen que pot proporcionar una protecció parcial, aproximadament la meitat de l'aconseguida amb els medicaments contra el moviment, tot i que requereix pràctica i no funciona igual en totes les persones. El seu avantatge és que no produeix somnolència ni altres efectes farmacològics.

Un patró senzill consisteix a inspirar suaument, deixar anar l'aire lentament i concentrar-se a mantenir un ritme estable. L'objectiu no és respirar «tan profundament com sigui possible», sinó evitar una respiració accelerada i desordenada.

L'adaptació: el remei més eficaç, però també el més lent

L'exposició repetida pot fer que el cervell actualitzi el seu model intern i deixi d'interpretar el moviment com una cosa anormal. És el que popularment anomenem «acostumar-se a la mar» o adquirir cames de mariner.

El CDC considera que l'habituació o desensibilització és la mesura més eficaç coneguda, fins i tot per sobre dels medicaments, i sense efectes adversos. Tanmateix, triga a desenvolupar-se, depèn del tipus de moviment i es pot perdre després d'un període prolongat sense navegar.

Per a un bussejador molt sensible, pot ser útil començar amb navegacions curtes i mar moderada, repetint-les amb una certa freqüència abans d'afrontar sortides llargues. No es tracta de suportar vòmits durant hores, sinó d'augmentar l'exposició de manera progressiva i controlada.

Biodramina: efectiva, però no innòcua

Biodramina conté dimenhidrinat, un antihistamínic utilitzat per prevenir i tractar les nàusees, els vòmits i el vertigen produïts pel moviment. En condicions naturals, les revisions sistemàtiques indiquen que els antihistamínics probablement són més eficaços que el placebo per prevenir el mareig en adults susceptibles. L'evidència és molt més feble pel que fa a la seva capacitat per controlar l'episodi un cop els símptomes ja han començat.

El moment de la presa és important. El prospecte espanyol recomana prendre-la almenys mitja hora abans del viatge i, preferiblement, entre una i dues hores abans. Un cop iniciades les nàusees, el buidatge de l'estómac es pot alentir i el medicament oral pot trigar més a absorbir-se. Sempre cal seguir la dosi i les instruccions del prospecte, del farmacèutic o del metge.

El principal problema per a un bussejador és la somnolència. El dimenhidrinat pot produir son, sedació, visió borrosa, mareig i disminució de la capacitat de reacció. El mateix prospecte adverteix que no s'ha de conduir ni manejar maquinària perillosa després de prendre'l.

Sota l'aigua necessitem:

• Comprendre els senyals.

• Controlar la flotabilitat.

• Vigilar l'aire i la profunditat.

• Reaccionar davant d'una emergència.

• Ajudar el company.

• Prendre decisions ràpides.

Per tant, que un medicament es pugui comprar sense recepta no significa que sigui automàticament compatible amb el busseig.

DAN adverteix que els antihistamínics i altres medicaments que actuen sobre el sistema nerviós central poden interactuar amb els efectes de la pressió parcial del nitrogen. La sedació es podria sumar a la narcosi i augmentar la dificultat per pensar o reaccionar correctament.

La regla imprescindible

Ningú no hauria de provar Biodramina per primera vegada el mateix dia que ha d'anar a bussejar.

Cal provar-la prèviament a terra, un dia en què no sigui necessari conduir, treballar amb maquinària ni dur a terme activitats de risc. Cal comprovar si produeix son, lentitud, visió borrosa, confusió, nerviosisme o qualsevol efecte inesperat. DAN recomana conèixer la resposta individual abans d'utilitzar aquests medicaments en una jornada de busseig.

Si produeix una somnolència apreciable a terra, no és raonable confiar que desapareixerà sota l'aigua.

És millor Biodramina amb cafeïna?

Biodramina Cafeïna combina dimenhidrinat, cafeïna i piridoxina. La cafeïna pretén contrarestar una part de la somnolència produïda pel dimenhidrinat. Tanmateix, el prospecte continua advertint que el medicament pot causar somnolència i disminució de la capacitat de reacció. La cafeïna no garanteix que el bussejador mantingui intactes les seves capacitats.

A més, pot provocar nerviosisme, agitació, insomni, palpitacions, respiració accelerada o desorientació. No és necessàriament la millor opció per a persones amb ansietat, insomni, hipertensió, determinades cardiopaties o sensibilitat a la cafeïna. També cal limitar el cafè, el te, les begudes de cola i altres fonts addicionals de cafeïna mentre s'utilitza.

L'elecció entre una formulació o una altra no s'hauria de basar en el fet que la capsa digui «amb cafeïna», sinó en la resposta personal i en el consell del farmacèutic, del metge o, preferiblement, d'un especialista en medicina subaquàtica.

Altres antihistamínics

La meclozina o meclizina és un altre antihistamínic utilitzat contra el mareig i està autoritzada a Espanya en determinades presentacions. Té una durada més prolongada que el dimenhidrinat, però també pot provocar somnolència i efectes anticolinèrgics. No s'ha d'assumir que «dura més» significa automàticament que és més segura per bussejar.

La ciclizina i la cinarizina s'utilitzen en alguns països o situacions, però la seva disponibilitat, indicacions i perfil de seguretat varien. Algunes combinacions amb dimenhidrinat estan indicades per al vertigen, no necessàriament perquè un bussejador s'automediqui abans d'una sortida.

La prometazina pot ser eficaç davant d'estímuls intensos, però és un dels tractaments més sedants. El CDC la considera més sedant que l'escopolamina, el dimenhidrinat o la meclizina, i DAN adverteix que pot deteriorar seriosament les capacitats necessàries per dur a terme activitats perilloses. Per això, no és una opció raonable per al busseig recreatiu sense una valoració mèdica específica.

Els antihistamínics moderns utilitzats per a les al·lèrgies, com la cetirizina, la loratadina o la fexofenadina, no solen funcionar contra el mareig per moviment. Precisament estan dissenyats per penetrar menys al cervell, però l'efecte contra el mareig necessita una acció sobre els centres vestibulars del sistema nerviós central.

El pegat d'escopolamina

L'escopolamina és un medicament anticolinèrgic que es pot administrar mitjançant un pegat col·locat darrere de l'orella. Els estudis i les revisions indiquen que és eficaç per prevenir el mareig i, de mitjana, pot resultar una mica menys sedant que el dimenhidrinat. El seu efecte pot durar diversos dies.

Això no significa que estigui lliure de riscos. Pot produir:

• Sequedat de boca i d'ulls.

• Visió borrosa.

• Mareig.

• Confusió.

• Agitació.

• Desorientació.

• Al·lucinacions.

• Retenció urinària.

Cal evitar-lo o valorar-lo acuradament en persones amb glaucoma, problemes prostàtics o determinades malalties. Tampoc no s'ha de tallar el pegat per modificar-ne la dosi.

La seva disponibilitat comercial varia segons el país. No s'ha de comprar per canals dubtosos ni utilitzar-lo per recomanació informal d'un altre bussejador. Requereix una valoració mèdica i una prova prèvia suficient per comprovar-ne la tolerància.

Medicaments que semblen lògics, però no funcionen igual

No tots els medicaments contra les nàusees serveixen per al mal de mar.

L'ondansetró i altres antagonistes dels receptors 5-HT3 són eficaços en alguns tipus de vòmits, però no han demostrat ser eficaços contra el mareig per moviment perquè no actuen sobre els centres vestibulars responsables del conflicte sensorial.

Tampoc no té sentit prendre antihistamínics per a l'al·lèrgia esperant que tots tinguin el mateix efecte. L'eficàcia depèn de la seva capacitat per actuar sobre el sistema nerviós central, que és precisament el que també pot provocar somnolència.

Gingebre: pot ajudar, però l'evidència és irregular

El gingebre és un dels remeis naturals més utilitzats. Alguns assaigs han trobat una reducció dels vòmits i de la suor freda durant la navegació, i existeixen mecanismes plausibles relacionats amb el funcionament de l'estómac. Altres estudis no han trobat una diferència clara respecte del placebo.

La conclusió més rigorosa és que pot ajudar algunes persones, especialment en cas de nàusees lleus, però no hi ha prou evidència per considerar-lo tan fiable com els medicaments preventius. El CDC qualifica l'evidència sobre el gingebre, les vitamines i les dietes especials de feble i contradictòria.

Es pot prendre en infusió, caramels o preparats comercials, però no tots contenen la mateixa quantitat de principis actius. Les begudes de «ginger ale» poden contenir molt poc gingebre i força sucre o gas.

Els suplements també poden interactuar amb medicaments, especialment anticoagulants, de manera que «natural» no equival a innocu.

Polseres d'acupressió

Les polseres que pressionen el punt P6 del canell són populars perquè no produeixen somnolència. Tanmateix, els assaigs controlats no han demostrat de manera consistent que previnguin el mareig millor que una polsera placebo.

El CDC conclou que, en estudis de laboratori, aquestes polseres no han estat més eficaces que el placebo. Tot i així, reconeix que l'efecte placebo pot ser important i que una persona que percep un benefici pot continuar utilitzant-les, sempre que no substitueixi mesures eficaces ni retardi una decisió de seguretat.

En altres paraules: poden acompanyar la resta del pla, però no haurien de ser l'únic recurs d'algú que sol patir vòmits intensos.

Què cal fer quan el mareig ja ha començat?

Cal actuar davant del primer símptoma, no quan la persona ja està vomitant.

• Deixar immediatament el telèfon, la càmera, el llibre o qualsevol tasca que obligui a mirar de prop.

• Anar a una zona exterior, ventilada i pròxima al centre del vaixell.

• Mirar fixament l'horitzó o un punt llunyà.

• Mantenir el cap estable i evitar ajupir-se repetidament.

• Respirar lentament i regularment.

• Allunyar-se del fum, del combustible i d'altres olors intenses.

• Prendre petits glops d'aigua i evitar beure grans quantitats de cop.

• Provar una petita quantitat de pa, galetes seques o un altre aliment lleuger si es tolera.

• Si no hi ha una referència visual adequada, tancar els ulls o estirar-se en una posició segura.

• Comunicar-ho al patró, al guia o a l'instructor.

Les distraccions agradables, l'aire fresc, la música o determinades olors poden proporcionar un alleujament parcial, tot i que l'efecte és individual.

Entrar a l'aigua fa que passi?

En algunes persones, el mareig disminueix ràpidament en entrar a l'aigua perquè desapareix una part del conflicte sensorial produït per la coberta del vaixell. DAN suggereix que un bussejador amb símptomes lleus, ja equipat i en condicions segures, pugui entrar dels primers.

Però aquesta recomanació s'interpreta amb massa llibertat.

No significa que una persona esgotada, deshidratada, adormida per la medicació o que ja ha vomitat diverses vegades s'hagi de llançar a l'aigua per «curar-se». Entrar precipitadament pot fer que:

• No comprovi correctament l'equip.

• S'oblidi d'obrir l'aixeta de l'ampolla.

• No escolti el brífing.

• Se separi del company.

• Comenci la immersió deshidratada.

• Vomiti sota l'aigua.

• Sigui incapaç de respondre davant d'una emergència.

Els bussejadors seriosament afectats haurien d'esperar fins que els símptomes millorin i recuperar abans la capacitat de concentrar-se i actuar amb normalitat.

Vomitar sota l'aigua

Si apareixen arcades durant la immersió, no s'ha de retirar impulsivament el regulador. DAN indica que la majoria dels reguladors poden evacuar el vòmit a través de la segona etapa. Cal mantenir el regulador a la boca, subjectar-lo i vomitar-hi a través, tenint disponible la font alternativa per si el regulador queda obstruït.

Tanmateix, vomitar sota l'aigua no és una situació trivial. Pot provocar tos, ennuegament, aspiració d'aigua, pèrdua del regulador, ansietat i pèrdua de control de la flotabilitat.

El company n'ha d'estar informat, mantenir-se molt a prop i valorar la finalització de la immersió. Si es decideix ascendir, cal fer-ho de manera controlada i respectant les obligacions de descompressió que no es puguin ometre amb seguretat.

La prevenció continua sent molt més segura que confiar que es podrà gestionar el vòmit sota l'aigua.

Quan no s'hauria d'iniciar la immersió

No existeix una xifra exacta de vòmits que serveixi per a totes les persones. La decisió s'ha de basar en l'estat funcional del bussejador.

No hauria de començar una immersió qui presenti:

• Vòmits repetits.

• Incapacitat per retenir líquids.

• Debilitat important.

• Somnolència o sedació.

• Confusió o dificultat per concentrar-se.

• Visió borrosa.

• Pèrdua notable de coordinació.

• Mareig intens fins i tot amb el vaixell aturat.

• Signes clars de deshidratació.

• Incapacitat per comprovar i manejar el seu propi equip.

• Necessitat que els altres el convencin per entrar.

Cancel·lar pot resultar frustrant, però una persona malalta no recupera la seva capacitat simplement perquè hagi pagat la sortida o perquè el punt d'immersió sigui atractiu.

El cost real no és perdre una immersió. És convertir un problema desagradable però controlable en una emergència sota l'aigua.

No tot mareig després de bussejar és mal de mar

Quan les nàusees o el vertigen apareixen durant el descens, l'ascens o després de la immersió, no s'han d'atribuir automàticament al moviment del vaixell.

El vertigen es pot deure a diferències de pressió entre les orelles, a un barotrauma de l'orella interna o a una malaltia descompressiva vestibular. Si apareix juntament amb pèrdua d'audició, brunzits, desequilibri intens, moviments anormals dels ulls, desorientació o altres símptomes neurològics, necessita una valoració mèdica urgent.

També han de preocupar especialment:

• Un mareig completament diferent de l'habitual.

• Símptomes que continuen a terra ferma.

• Mal de cap intens.

• Alteracions de la visió o de la parla.

• Debilitat o entumiment.

• Dificultat per caminar.

• Pèrdua d'audició.

• Dolor important d'orella.

• Confusió.

• Símptomes simultanis en diverses persones exposades als gasos del motor.

En aquests casos, dir «només s'ha marejat» pot retardar l'atenció d'un problema greu.

Un protocol pràctic per a qui se sol marejar

El dia anterior

Dormir prou, evitar l'alcohol i els àpats excessius. Preparar el material per reduir la feina durant la navegació.

Quan s'utilitzi medicació, ha de ser una opció provada prèviament i recomanada per a aquella persona, no un comprimit prestat per un company.

Abans d'embarcar

Fer un àpat lleuger, hidratar-se i seguir l'horari indicat al prospecte o pel professional sanitari. Informar la persona responsable de l'embarcació.

Muntar l'equip abans de salpar.

Durant la navegació

Romandre al centre, a l'aire lliure i mirant l'horitzó. Evitar el mòbil, la càmera, la cabina i les olors del motor. Mantenir el cap estable i respirar amb normalitat.

Davant del primer símptoma

Deixar qualsevol tasca, avisar i actuar immediatament. No esperar que apareguin nàusees intenses.

Abans d'entrar a l'aigua

Comprovar honestament quatre qüestions:

• Em puc concentrar?

• Puc manejar el meu equip sense una ajuda extraordinària?

• He pogut retenir líquids?

• Estic lliure de sedació o visió borrosa?

Si alguna resposta és negativa, la immersió s'ha d'ajornar o cancel·lar.

La conclusió més útil

El mal de mar no se soluciona buscant una pastilla cada vegada més potent. Com més potent i sedant sigui el medicament, més gran pot ser el cost en rendiment sota l'aigua.

L'estratègia més eficaç combina:

• Adaptació progressiva.

• Descans adequat.

• Hidratació i alimentació lleugera.

• Elecció correcta de la zona del vaixell.

• Visió de l'horitzó.

• Reducció dels moviments del cap.

• Respiració controlada.

• Preparació anticipada de l'equip.

• Medicació individualitzada i provada prèviament quan sigui necessària.

• Una decisió clara de no bussejar si persisteixen els vòmits, la deshidratació o el deteriorament de l'atenció.

L'objectiu no és demostrar que un pot suportar la mala mar. És arribar a l'aigua en condicions de fer una immersió segura i gaudir-ne.

Per a qui pateix mareigs intensos de manera repetida, el següent pas més important no és provar remeis a l'atzar. És consultar un metge amb coneixements de medicina subaquàtica per dissenyar una estratègia preventiva que tingui en compte la seva salut, la medicació habitual, el tipus de navegació i la reacció individual als tractaments.