Mapa de punts d'immersió SASBA

Bussejar a Punta del Faro, dins de l'àrea marina protegida de Portofino, és explorar la prolongació submarina d'un dels sectors més exposats del promontori. La seva posició oberta al mar i la circulació d'aigua al voltant de la punta creen un paisatge de parets, grans blocs, cornises i forts desnivells, acompanyat per les riques comunitats de coral·ligen característiques de Portofino.

La immersió comença normalment sobre les zones rocoses superiors i continua seguint la punta cap a l'exterior. El relleu adquireix ràpidament més verticalitat i apareixen parets, terrasses, esquerdes i grans blocs despresos. Aquesta topografia permet fer el recorregut a diferents profunditats, tot i que les cotes poden augmentar ràpidament.

A les zones profundes i menys il·luminades es desenvolupa un important coral·ligen mediterrani. Esponges, briozous, ascidis i altres organismes incrustants cobreixen les parets i les cares inferiors dels sortints, creant superfícies extraordinàriament riques en formes i colors.

Un dels grans atractius són les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata), que es poden desenvolupar sobre les parets exposades a una circulació constant d'aigua. Els seus grans ventalls s'orienten cap al corrent per capturar aliment i, en il·luminar-los amb una llanterna, mostren l'intens color vermell característic dels fons profunds de Portofino.

Els grans blocs i cavitats proporcionen refugi a meros mediterranis (Epinephelus marginatus), afavorits per la protecció de l'àrea marina. A les esquerdes es poden trobar morenes, congres, llagostes i escórpores, mentre que les zones superiors alberguen sargs, salpes, donzelles, oblades i castanyoles.

La situació de Punta del Faro fa especialment important observar el blau exterior. Déntols i círvies poden patrullar al voltant de la punta, i els bancs de barracudes poden aparèixer suspesos davant de la paret. Els sectors on el corrent concentra petits peixos acostumen a ser els més actius.

El corrent és un dels principals condicionants d'aquesta immersió. Com que es tracta d'una punta exposada, el moviment de l'aigua pot ser sensiblement més gran que als sectors protegits del promontori. La direcció del recorregut s'ha de decidir segons les condicions reals i no seguint una ruta rígida.

La profunditat constitueix un altre factor important. Les parets continuen cap a cotes considerables i la bona visibilitat pot fer que sigui fàcil baixar gradualment sense adonar-se'n. La profunditat màxima s'ha d'establir abans d'iniciar la immersió segons la certificació, experiència i planificació de gas.

Un perfil adequat consisteix a assolir inicialment la cota màxima prevista i continuar després seguint el relleu mentre s'ascendeix progressivament. D'aquesta manera s'exploren primer les parets profundes de coral·ligen i gorgònies i s'acaba sobre les zones superiors, molt més lluminoses.

En conjunt, Punta del Faro ofereix una immersió de paret molt representativa de Portofino: grans desnivells rocosos, gorgònies vermelles, coral·ligen, meros i abundant fauna mediterrània, amb possibilitats d'observar déntols, círvies i barracudes en aigües obertes. La seva exposició al mar aporta una gran riquesa biològica, però fa que corrent i profunditat hagin de tenir un pes important en la planificació.