Holothuria (Platyperona) sanctori

Holothuria sanctori, coneguda comunament com a cogombre de mar de papil·les fosques, és un equinoderm pertanyent a la família Holothuriidae que habita en les aigües del Mediterrani i de l'Atlàntic oriental. Sol trobar-se en fons rocosos, especialment en esquerdes, petites cavitats i zones on s'acumulen sediments entre les pedres. També pot observar-se en fons detrítics i en les proximitats de prades marines, encara que mostra una clara preferència pels ambients amb substrats durs que li proporcionen refugi. És una espècie principalment nocturna que durant el dia acostuma a romandre oculta en buits i baix sortints rocosos. Pot trobar-se des d'aigües relativament superficials fins a profunditats pròximes als 70 o 80 metres. Encara que està present en bona part del Mediterrani, resulta més freqüent en aigües relativament càlides, per la qual cosa la seva presència pot ser menys habitual en determinades zones del litoral català.

El seu cos és allargat, cilíndric i de consistència gruixuda i flexible, amb una longitud que pot aconseguir aproximadament els 30 centímetres i un diàmetre d'uns 6 centímetres. Presenta una coloració variable, generalment marró fosca o negrosa, encara que també existeixen exemplars considerablement més clars, amb tonalitats beix o groguenques. Una de les seves característiques més distintives és la presència de nombrosos tubercles cònics distribuïts irregularment per la superfície dorsal, acabats en petites papil·les fosques que solen estar envoltades en la seva base per taques o anells blanquinosos. Aquesta combinació de protuberàncies fosques i halos clars crea un dibuix molt característic que permet diferenciar-la d'altres holotúries mediterrànies. La part ventral és generalment més clara i presenta nombrosos peus ambulacrals, petites estructures tubulars que utilitza per a desplaçar-se i adherir-se al substrat. En un dels extrems del cos es troba la boca, envoltada d'uns vint tentacles modificats que intervenen directament en la captura de l'aliment.

Holothuria sanctori és una espècie detritívora que s'alimenta de matèria orgànica, microorganismes i petites partícules nutritives presents en els sediments del fons marí. Utilitza els seus tentacles bucals per a recollir partícules de sorra i altres materials, que introdueix en el seu aparell digestiu per a extreure els components aprofitables. Posteriorment expulsa les restes no digerides en forma de petits cordons de sediment, contribuint al reciclatge de nutrients i al manteniment de les comunitats bentòniques. Una de les seves particularitats biològiques més interessants és el seu mecanisme de defensa, basat en l'expulsió d'uns filaments blancs i enganxosos coneguts com a tubs de Cuvier. Quan se sent amenaçada, pot alliberar aquestes estructures a través de la regió posterior del cos, dificultant el moviment de possibles depredadors i facilitant la seva protecció. La seva reproducció és sexual, amb mascles i femelles diferenciats que alliberen els gàmetes a l'aigua, on té lloc la fecundació externa. L'activitat reproductora presenta un marcat caràcter estacional i sol concentrar-se durant els mesos càlids. Després de la fecundació, les larves travessen una fase planctònica abans d'assentar-se en el fons marí i completar el seu desenvolupament.

Per als bussejadors, Holothuria sanctori és una espècie especialment interessant pel seu aspecte robust, la seva característica superfície coberta de papil·les fosques i els seus hàbits principalment nocturns. Durant les immersions diürnes pot passar desapercebuda en romandre amagada entre les roques, però en les immersions nocturnes resulta més fàcil observar-la desplaçant-se lentament sobre el fons a la recerca d'aliment. La il·luminació d'una llanterna permet apreciar els contrastos entre les protuberàncies fosques i els anells blanquinosos que decoren el seu cos, creant una aparença molt diferent a la d'altres holotúries mediterrànies. També resulta interessant observar els seus tentacles bucals mentre recull sediments i participa en el processament de la matèria orgànica del fons marí. Si trobes un exemplar durant una immersió, evita tocar-lo, aixecar-lo o manipular-lo per a provocar l'expulsió dels seus tubs de Cuvier, ja que es tracta d'una resposta defensiva que suposa un esforç per a l'animal. Mantenir una bona flotabilitat i observar-lo tranquil·lament permet descobrir l'important paper ecològic d'aquests equinoderms i apreciar la diversitat d'adaptacions que presenten els habitants més discrets del Mediterrani.