Parablennius sanguinolentus

Parablennius sanguinolentus, conegut comunament com lagartina o blenio sanguinolento, és un peix marí pertanyent a la família dels blénidos que habita en les aigües del Mediterrani, de l'Atlàntic oriental i de la mar Negra. Sol trobar-se en zones rocoses molt pròximes a la superfície, especialment sobre pedres, plataformes litorals i superfícies cobertes d'algues filamentoses. És una espècie característica d'ambients ben il·luminats i exposats al moviment de l'aigua, on troba abundant aliment i petits refugis entre les irregularitats de les roques. Generalment viu en la zona intermareal i en el primer metre de profunditat, encara que també pot observar-se a alguns metres sota la superfície. El seu comportament territorial i la seva tendència a romandre en àrees conegudes fan que resulti relativament habitual trobar-ho repetidament sobre les mateixes roques. Està especialment adaptat als ambients costaners superficials, on ha de suportar canvis de temperatura, onatge i variacions temporals del nivell de l'aigua.

El seu cos és allargat, robust en la part anterior i progressivament més estret cap a la cua, amb un cap gran, un musell arrodonit i uns ulls prominents situats en posició elevada. Presenta una coloració variable que combina tons grisencs, blavosos, verdosos i marrons, amb nombroses taques fosques i petites línies irregulars distribuïdes pel cap i els costats. Aquests dibuixos poden recordar a la pell d'un lleopard i li proporcionen un camuflatge eficaç sobre les superfícies rocoses cobertes d'algues. Una de les seves característiques més distintives és la presència de petits apèndixs cutanis ramificats sobre els ulls, coneguts com cirros supraorbitales, que contribueixen al seu aspecte particular. La seva pell manca d'escates i està protegida per una capa de mucositat, mentre que la seva aleta dorsal és llarga i s'estén per bona part del cos. Durant l'època reproductora, els mascles poden adquirir tonalitats molt més fosques, marrons o violàcies, i desenvolupar petites estructures glandulars en alguns radis de l'aleta anal. Habitualment aconsegueix entre 10 i 13 centímetres de longitud, encara que els exemplars més grans poden arribar aproximadament als 20 centímetres.

La lagartina és una espècie principalment herbívora que s'alimenta gairebé exclusivament d'algues, especialment d'algues verdes del gènere Ulva, conegudes comunament com a enciams de mar. Utilitza les seves mandíbules i la seva dentició especialitzada per a arrencar petits fragments de vegetació de les superfícies rocoses, desplaçant-se lentament mentre explora les zones cobertes d'algues. Encara que sol romandre recolzada sobre el substrat, també és capaç de realitzar moviments ràpids i petits desplaçaments nedant quan necessita canviar de posició o escapar d'una amenaça. Una de les seves particularitats biològiques més interessants és la seva fidelitat a determinades zones del litoral, a les quals pot tornar després de realitzar desplaçaments relativament llargs. La seva reproducció té lloc principalment entre maig i juliol, quan els mascles adquireixen una coloració més fosca i mostren comportaments territorials relacionats amb la defensa dels llocs de posada. Les femelles dipositen ous adhesius sobre superfícies protegides del substrat, on queden fixats mitjançant petites estructures filamentoses. El mascle roman prop de la posada i participa en la seva protecció fins a l'eclosió. Posteriorment, les larves travessen una fase planctònica en aigües costaneres abans d'establir-se sobre els fons rocosos i adquirir els hàbits característics dels adults.

Per als bussejadors, Parablennius sanguinolentus és una espècie especialment interessant per la seva estreta relació amb les zones més superficials del Mediterrani i pel seu comportament actiu entre les roques cobertes d'algues. Encara que els seus colors poden semblar discrets a primera vista, observar-ho de prop permet descobrir els dibuixos irregulars del seu cos, els seus grans ulls i els petits apèndixs que sobresurten del cap. És freqüent trobar exemplars descansant sobre superfícies il·luminades pel sol, realitzant desplaçaments curts o alimentant-se directament de les algues que recobreixen les pedres. El seu aspecte curiós i el seu costum de vigilar l'entorn des de posicions elevades el converteixen en un protagonista atractiu per a la fotografia submarina d'aproximació. Si trobes una lagartina durant una immersió poc profunda, acosta't lentament, mantingues una bona flotabilitat i evita perseguir-la o aixecar les pedres que utilitza com a refugi. Presta especial atenció a l'onatge i a la proximitat de les roques, ja que els ambients on viu poden presentar moviments d'aigua intensos. Observar tranquil·lament els seus moviments i la seva manera d'alimentar-se permet descobrir un dels petits peixos millor adaptats a la dinàmica franja litoral del Mediterrani.