Tripterygion tripteronotum

Tripterygion tripteronotum, conegut comunament com tripterigio vermell o moma vermella, és un petit peix marí pertanyent a la família Tripterygiidae que habita en les aigües del Mediterrani i de la mar Negra. Sol trobar-se en fons rocosos poc profunds, especialment sobre pedres, parets submarines i superfícies cobertes d'algues, on troba aliment i refugi. És una espècie característica de les zones costaneres ben il·luminades, encara que també utilitza petites esquerdes i cavitats per a protegir-se dels depredadors. Generalment viu des de les proximitats de la superfície fins a uns 10 metres de profunditat, per la qual cosa resulta relativament habitual durant les immersions poc profundes i les exploracions amb màscara i tub. És un peix bentònic i territorial que passa gran part del temps recolzat sobre les roques, vigilant el seu entorn i realitzant desplaçaments curts entre petits refugis.

El seu cos és allargat, estret i lleugerament comprimit lateralment, amb un cap relativament gran i un musell punxegut. Una de les seves característiques més distintives és la presència de tres aletes dorsals clarament diferenciades, un tret que dóna nom al gènere Tripterygion i permet distingir-lo d'altres petits peixos rocosos del Mediterrani. Presenta un marcat dimorfisme sexual, especialment durant l'època reproductora. Les femelles i els mascles fora del període de reproducció mostren una coloració generalment beix, grisenca o marró clara, amb unes cinc bandes verticals fosques distribuïdes pels costats que afavoreixen el seu camuflatge. Els mascles reproductors, en canvi, adquireixen una espectacular coloració vermella intensa en el cos, mentre que el cap es torna completament negra, creant un contrast molt cridaner. A més, el primer radio de la segona aleta dorsal pot aparèixer especialment allargat en els mascles. És una espècie petita que generalment mesura entre 5 i 8 centímetres, encara que alguns exemplars poden aproximar-se als 10 centímetres.

El tripterigio vermell és una espècie carnívora que s'alimenta principalment de petits invertebrats bentònics, especialment diminuts crustacis i altres organismes que troba entre les algues i les irregularitats de les roques. Sol romandre immòbil durant llargs períodes mentre observa el seu entorn, desplaçant-se ràpidament quan detecta una possible presa o necessita refugiar-se. Una de les seves particularitats biològiques més interessants és el seu comportament reproductor, que es desenvolupa principalment durant la primavera i l'estiu. En aquesta època, els mascles adquireixen la seva característica coloració vermella i negra i defensen petits territoris sobre el fons rocós. Per a atreure a les femelles realitzen exhibicions de festeig que inclouen moviments ràpids i desplaçaments en ziga-zaga. Les femelles dipositen els ous sobre superfícies cobertes d'algues dins del territori del mascle, on queden fixats mitjançant estructures adhesives. Posteriorment, el mascle protegeix la posada enfront de possibles depredadors fins a l'eclosió. Les larves travessen una fase planctònica abans d'establir-se en el fons i adquirir progressivament els hàbits característics dels adults.

Per als bussejadors, Tripterygion tripteronotum és una de les espècies més atractives dels fons rocosos superficials del Mediterrani, especialment durant l'època reproductora. Trobar un mascle amb el cos vermell intens i el cap completament negre, descansant sobre una roca il·luminada pel sol, pot convertir-se en una escena especialment cridanera per a la fotografia macro submarina. La seva petita grandària i els seus moviments ràpids obliguen a observar-lo amb paciència, però el seu comportament territorial permet que alguns exemplars romanguin durant bastant temps en una mateixa zona. Pot confondre's amb altres tripterigios mediterranis, especialment Tripterygion melanurus i Tripterygion delaisi, per la qual cosa convé parar esment a la grandària, la coloració i l'hàbitat. Si trobes un exemplar durant una immersió, acosta't lentament, mantingues una bona flotabilitat i evita perseguir-lo o alterar les petites cavitats que utilitza com a refugi. Observar els seus canvis de coloració i les exhibicions dels mascles permet descobrir un dels comportaments reproductors més vistosos entre els petits peixos del Mediterrani.