Hemimycale columella

Hemimycale columella, coneguda comunament com a esponja amb cràters, és una esponja marina pertanyent a la classe Demospongiae que habita en les aigües del Mediterrani i de l'Atlàntic nord-oriental. Sol trobar-se sobre fons rocosos, especialment en superfícies dures, parets submarines, pedres i zones amb bona circulació d'aigua. Prefereix ambients ben oxigenats i relativament lliures de sediments fins, on pot desenvolupar-se sense que les partícules acumulades dificultin la seva activitat filtradora. Encara que pot trobar-se en aigües molt superficials, és habitual observar-la durant immersions a profunditats de diverses desenes de metres. És una espècie sésil que roman fixada al substrat durant la seva vida adulta i que pot estendre's progressivament sobre les roques, formant taques de coloració rosada o ataronjada fàcilment recognoscibles.

El seu cos presenta una forma incrustant, generalment estesa com una placa gruixuda o un petit coixí de contorn irregular que s'adapta a la superfície sobre la qual creix. La seva coloració és variable i pot anar des del rosa pàl·lid i el taronja suau fins a tons vermellosos intensos o violacis. Una de les seves característiques més distintives és la presència de nombroses depressions circulars o ovalades distribuïdes per tota la superfície, que recorden a petits cràters i li proporcionen un aspecte semblant a una bresca d'abelles. Aquestes depressions presenten habitualment un vorell blanquinós o més clar que la resta del cos i contenen agrupacions de diminuts porus inhalantes. Els ósculos, pels quals expulsa l'aigua filtrada, són molt menys nombrosos i poden resultar difícils de distingir. La seva consistència és tova, flexible i lleugerament esponjosa, gràcies a un esquelet intern format per espículas silícies i fibres d'espongina. Pot aconseguir extensions de diversos centímetres i, en condicions favorables, cobrir superfícies de fins a uns 20 o 30 centímetres de diàmetre.

L'esponja amb cràters és un organisme filtrador que s'alimenta de bacteris, microorganismes i petites partícules orgàniques suspeses en l'aigua. Per a obtenir aliment, fa circular contínuament aigua marina a través d'un complex sistema de canals interns. L'aigua penetra pels diminuts porus agrupats en les depressions de la seva superfície i travessa cambres especialitzades on unes cèl·lules anomenades coanocitos, proveïdes de flagels, generen corrents i capturen les partícules alimentoses. Posteriorment, l'aigua filtrada és expulsada a l'exterior a través dels ósculos. Aquest procés també permet realitzar l'intercanvi de gasos i eliminar substàncies de deixalla. Com altres esponges marines, pot reproduir-se sexualment mitjançant la producció de gàmetes i el desenvolupament de larves nedadores que, després d'un període de dispersió, es fixen sobre un substrat adequat. També presenta una notable capacitat de regeneració i pot experimentar processos naturals de fragmentació, creixement i fusió de teixits. La seva activitat reproductora varia segons les condicions ambientals i la regió, havent-se observat embrions durant bona part dels mesos càlids en poblacions mediterrànies.

Per als bussejadors, Hemimycale columella és una d'aquestes espècies que destaquen per la particular textura de la seva superfície i pels seus delicats tons rosats i ataronjats. Encara que a primera vista pot semblar una simple taca de color adherida a una roca, observar-la de prop permet descobrir l'extraordinària disposició dels seus petits cràters, les vores blanquinoses dels quals creen un dibuix molt característic. És especialment interessant per a la fotografia macro submarina, ja que la il·luminació lateral permet ressaltar les depressions i els contrastos de color de la seva superfície. Pot confondre's amb altres esponges d'aspecte semblant, especialment Phorbas fictitius i Hemimycale mediterranea, per la qual cosa la identificació precisa pot requerir un examen més detallat. Si trobes una esponja amb cràters durant una immersió, evita tocar-la, pressionar-la o fregar-la amb les aletes i l'equip, ja que podries danyar els seus delicats teixits i alterar el seu funcionament. Mantenir una bona flotabilitat i dedicar uns instants a observar la seva estructura permet descobrir la complexitat d'aquests animals aparentment immòbils i comprendre el seu important paper en la filtració de l'aigua i el funcionament dels ecosistemes rocosos mediterranis.