Tethya aurantium

Tethya aurantium, coneguda comunament com a taronja de mar, és una esponja marina pertanyent a la família Tethyidae que habita en les aigües del Mediterrani i de l'Atlàntic oriental. Sol trobar-se sobre fons rocosos, especialment en superfícies inclinades, petites esquerdes i zones cobertes d'algues, encara que també pot aparèixer en fons detrítics i prades de posidònia, sempre que disposi d'un substrat adequat per a fixar-se. És una espècie característica d'ambients amb certa circulació d'aigua, on els corrents faciliten l'aportació de partícules alimentoses. Encara que pot trobar-se a profunditats superiors als 100 metres, resulta relativament habitual observar-la entre els 5 i els 40 metres. A diferència d'altres organismes marins que es desplacen activament, roman fixa al substrat durant la seva vida adulta i pot aparèixer de forma aïllada o formant petites agrupacions.

El seu cos és compacte, globós i de forma gairebé esfèrica, amb un aspecte que recorda clarament a una petita taronja, d'on procedeix el seu nom comú. Presenta una coloració generalment groga, ataronjada o daurada, que pot variar d'intensitat segons l'exemplar i les condicions ambientals. Una de les seves característiques més distintives és la superfície rugosa, coberta de nombrosos tubercles arrodonits o poligonals que li proporcionen una textura similar a la pell d'una taronja. Entre aquests relleus apareixen petits solcs i porus pels quals circula l'aigua utilitzada en la seva alimentació i respiració. La seva consistència és ferma i lleugerament elàstica gràcies a un esquelet intern format per espículas silícies i fibres de col·lagen. Habitualment aconsegueix entre 2 i 6 centímetres de diàmetre, encara que alguns exemplars poden aproximar-se als 10 centímetres. A vegades presenta petites prolongacions en la seva superfície, relacionades amb la seva capacitat de reproducció asexual.

La taronja de mar és un organisme filtrador que s'alimenta de bacteris, microorganismes i petites partícules orgàniques suspeses en l'aigua. Per a obtenir aliment, fa circular contínuament aigua marina a través d'un complex sistema de canals interns. L'aigua entra per nombrosos porus microscòpics i travessa cambres especialitzades on unes cèl·lules anomenades coanocitos, proveïdes de flagels, generen corrents i capturen les partícules alimentoses. Posteriorment, l'aigua és expulsada a l'exterior a través d'una o diverses obertures denominades ósculos. Aquest procés també permet realitzar l'intercanvi de gasos i eliminar substàncies de deixalla. Una de les seves particularitats biològiques més interessants és la seva capacitat per a reproduir-se tant sexual com asexualmente. En la reproducció sexual intervenen gàmetes masculins i femenins produïts per individus diferents, donant lloc a larves que es dispersen per l'aigua abans de fixar-se al fons. En la reproducció asexual pot desenvolupar petites gemmes sobre la seva superfície que, en desprendre's, originen nous individus. Aquesta capacitat contribueix a la seva supervivència i dispersió en els ecosistemes marins.

Per als bussejadors, Tethya aurantium és una d'aquestes espècies que destaquen per la seva forma senzilla i la seva cridanera coloració, aportant petits punts grocs i ataronjats al paisatge dels fons rocosos mediterranis. Encara que a primera vista pot semblar una esfera inerta, en realitat és un animal que manté una activitat constant de filtració i participa en el funcionament de l'ecosistema marí. La seva superfície rugosa, els seus diminuts porus i la seva característica forma globosa la converteixen en un organisme especialment interessant per a la fotografia macro submarina. Pot confondre's amb altres esponges del mateix gènere, especialment Tethya citrina, per la qual cosa una identificació precisa requereix observar diferents característiques de la seva estructura i coloració. Si trobes una taronja de mar durant una immersió, evita tocar-la, pressionar-la o desprendre-la del substrat, ja que aquestes accions poden danyar els seus teixits i alterar el seu funcionament. Observar-la tranquil·lament permet descobrir que, fins i tot entre els organismes aparentment més immòbils del Mediterrani, existeixen complexos processos biològics essencials per a la vida submarina.