Doto coronata

Doto coronata és un petit nudibranqui pertanyent a la família Dotidae, que es troba a les aigües de l'Atlàntic nord-est i del mar Mediterrani occidental. Normalment es troba en fons rocosos, especialment en parets submarines, a les entrades de petites coves i en superfícies on són abundants els hidrozoans colonials, comunament coneguts com a hidràries. És una espècie bentònica que manté una estreta relació amb aquests organismes, dels quals s'alimenta i entre les branques dels quals troba refugi. Tot i que s'ha registrat des d'aigües poc profundes fins a profunditats considerables, la seva presència depèn particularment de la disponibilitat de colònies d'hidrozoans adequades. Al Mediterrani, la seva presència s'ha confirmat al llarg de la costa catalana, tot i que estudis taxonòmics recents han demostrat que moltes observacions atribuïdes anteriorment a aquesta espècie en realitat corresponen a altres nudibranquis molt similars, particularment el *Doto millbayana*. Això significa que cal anar amb molta cura en identificar-lo.

El seu cos és allargat, estret i parcialment translúcid, amb una coloració de fons blanquinosa o lleugerament groguenca sobre la qual apareixen petites taques i ratlles vermelloses o marronoses. Una de les seves característiques més distintives és la presència de diversos parells de cerata, extensions dorsolaterals relativament curtes i gruixudes, cobertes de nombrosos tubercles arrodonits que els donen un aspecte semblant a petits feixos. Aquests tubercles solen tenir una sola taca vermellosa o marró fosc a la punta, mentre que les bases de les cerata poden mostrar una pigmentació més intensa. En els exemplars mediterranis la identificació dels quals ha estat confirmada per estudis moleculars, les taques solen aparèixer aïllades sobre els tubercles, sense la pigmentació addicional abundant entre elles que caracteritza altres espècies estretament relacionades. A la part anterior, té dos rinòfors llisos i allargats, que s'utilitzen per detectar substàncies químiques dissoltes a l'aigua, i que emergeixen de fundes relativament amples. El seu cap és ample i té dos petits lòbuls laterals que contribueixen a la seva aparença característica. Normalment mesura uns 10 o 12 mil·límetres de llargada, tot i que alguns exemplars poden arribar aproximadament als 15 mil·límetres.

Doto coronata és una espècie carnívora especialitzada en alimentar-se d'hidrozoans colonials, petits cnidaris que formen estructures ramificades sobre roques i altres substrats submergits. Les seves preses conegudes inclouen hidrozoans dels gèneres Obelia i Sertularia, les colònies dels quals li proporcionen tant aliment com superfícies adequades per desplaçar-s'hi. Mitjançant les seves parts bucals, pot consumir els teixits tous d'aquests organismes mentre es mou lentament entre les seves branques. El seu comportament està estretament vinculat a la disponibilitat d'aliment, i s'ha observat una major activitat a la nit. Com altres nudibranquis, és un hermafrodita simultani, cosa que significa que cada individu posseeix òrgans reproductors masculins i femenins funcionals. Després de l'aparellament, pot pondre els ous en forma d'una delicada cinta gelatinosa i blanquinosa, disposada en plecs o petites ondulacions i adherida als hidrozoaris o al substrat proper. Després de l'eclosió, les larves passen per una fase de desenvolupament abans d'assentar-se al fons marí. No obstant això, alguns detalls del seu cicle reproductiu mediterrani encara requereixen estudis específics, a causa de la diferenciació recent de diverses espècies que prèviament es confonien sota el mateix nom.

Per als busos, Doto coronata és una d'aquelles espècies petites que demostren l'extraordinària diversitat que es pot trobar entre les delicades colònies d'hidrozoos de la Mediterrània. El seu cos translúcid, les taques rogencs i les cerates cobertes de petits tubercles creen una aparença especialment intrigant quan es veu a través de la macrofotografia subaquàtica. Trobar-la requereix paciència i una exploració acurada de les parets rocoses i les entrades de les cavitats on les hidries creixen en abundància. Identificar-la pot ser complicat, especialment per la seva semblança amb la *Doto millbayana*, una espècie recentment reconeguda com a responsable de nombroses observacions mediterrànies que durant anys s'havien atribuït a Doto coronata. Per aquest motiu, és aconsellable parar atenció a la distribució de les taques a les cerates i a l'hàbitat, tot i que per a una identificació del tot segura pot ser necessari un anàlisi especialitzat. Si en trobeu un d'aquests petits nudibranquis mentre feu submarinisme, mantingueu una bona flotabilitat, eviteu tocar-lo i aneu amb compte de no fer malbé les colònies de les quals s'alimenta i es reprodueix. Observar-ne els moviments en silenci us permetrà descobrir un dels habitants més discrets del fons rocallós mediterrani i entendre com els avenços científics continuen revelant espècies diferents entre animals que, a simple vista, semblen pràcticament idèntics.