Candiella odhneri

Tritonia nilsodhneri, actualment anomenada Candiella odhneri, és un petit nudibranqui pertanyent a la família Tritoniidae, que es troba a les aigües del Mediterrani i de l'Atlàntic nord-oriental. Normalment es troba en fons marins rocosos on hi creixen gorgònies, especialment en colònies de Eunicella singularis, Eunicella verrucosa i Leptogorgia sarmentosa, amb les quals manté una relació molt estreta. Al Mediterrani occidental, i particularment al llarg de la Costa Brava, es troba sovint associada a la gorgònia blanca, a les branques de la qual roman durant gran part de la seva vida. La seva presència també s'ha documentat en altres gorgònies mediterrànies, com ara Eunicella cavolini i Eunicella labiata. És una espècie bentònica que es pot observar a diverses profunditats, sempre en associació amb els seus organismes amfitrions. El seu petit tamany i la seva extraordinària habilitat per camuflar-se fan que sigui molt difícil de detectar durant les immersions, fins i tot quan està totalment exposada en una branca.

El seu cos és allargat, prim i delicat d'aparença, i normalment mesura uns 20 mil·límetres de llargada, tot i que alguns exemplars poden superar els 30 mil·límetres. Una de les seves característiques més cridaneres és la seva coloració variable, que normalment s'adapta a la de la gorgònia on viu. Els individus associats a gorgònies blanques presenten tons blavosos o grisos, mentre que els que viuen en colònies roses, groguenques o taronges poden mostrar colors similars. Aquesta adaptació li proporciona un camuflatge extraordinàriament eficaç contra els possibles depredadors. A la part anterior, posseeix un vel cefàlic amb sis extensions en forma de dit, de les quals les dues laterals són generalment més llargues. Al cap destaquen dos rinòfors retràctils, allotjats en fundes cilíndriques elevades, que utilitza per detectar compostos químics dissoltos a l'aigua. A cada costat del seu dors, té entre cinc i vuit parells d'apèndixs branquials ramificats, la forma dels quals s'assembla als polips de les gorgòries. Aquesta semblança s'estén no només al color, sinó també a la silueta de l'animal, que es pot confondre fàcilment amb les estructures vives del seu hoste.

La *Tritonia nilsodhneri* és una espècie carnívora especialitzada a alimentar-se dels polips de les gorgònies on viu. Utilitza les seves peces bucals per consumir els seus teixits, movent-se lentament per les branques mentre busca menjar. La seva dependència estreta d'aquests cnidaris fa que pugui romandre a la mateixa colònia durant llargues temporades, adoptant de vegades una posició corbada al voltant d'una branca, la qual cosa ajuda encara més a amagar la seva presència. La seva estratègia defensiva es basa principalment en el camuflatge, tant pel que fa a la combinació de colors com a la semblança entre els seus apèndixs dorsals i els polips de la gorgònia. Com altres nudibranquis, és un hermafrodita simultani, la qual cosa significa que cada individu posseeix òrgans reproductors masculins i femenins funcionals. Després de l'aparellament, pon els ous en un fil prim i gelatinos—normalment de color blancenc o similar al de la gorgònia—que enrotlla en espiral al voltant d'una de les seves branques. Aquesta disposició és particularment distintiva i, en ocasions, permet detectar la presència del nudibranquio fins i tot abans de veure l'animal mateix. Després de l'eclosió, les larves passen per una etapa de desenvolupament en l'entorn marí abans d'assentar-se en un substrat adequat.

Per als busos, la *Tritonia nilsodhneri* és una d'aquelles petites espècies que demostren fins a quin punt el camuflatge pot ser perfecte en l'entorn submarí. Localitzar-la en una gorgònia blanca davant la Costa Brava és una veritable prova d'observació, ja que el seu cos i els seus apèndixs es poden confondre gairebé perfectament amb les branques i els pólips de l'organisme on viu. La seva aparença és especialment interessant per a la macrofotografia subaquàtica, on una il·luminació adequada permet apreciar els detalls delicats de la seva anatomia i la seva extraordinària semblança amb l'entorn. Una bona manera d'intentar veure-la és examinar amb atenció les branques de les gorgònies, parant atenció a les petites irregularitats a la seva superfície i a qualsevol filó d'ous enrotllat al seu voltant. Si en trobeu una durant una immersió, manteniu un bon control de la flotabilitat i eviteu tocar, doblegar o moure les branques per fer-ne una fotografia, ja que les gorgònies són organismes delicats que generalment creixen lentament. Observar amb calma aquesta associació natural us permetrà descobrir un dels exemples més fascinants de mimètica a la Mediterrània i entendre la estreta interdependència que pot existir entre dues espècies marines aparentment molt diferents.