Facelina auriculata

Facelina auriculata és un petit nudibranquio pertanyent a la família Facelinidae que habita en les aigües del Mediterrani i de l'Atlàntic nord-oriental. Sol trobar-se en fons rocosos, especialment sobre parets verticals poc il·luminades, sota pedres i en zones on abunden els hidrozoos colonials, coneguts com hidrarios, dels quals s'alimenta. És una espècie relativament discreta que pot observar-se des d'aigües superficials fins a profunditats de diverses desenes de metres. En el Mediterrani occidental s'ha registrat en diferents punts del litoral espanyol, incloses les costes catalanes. Encara que la seva petita grandària dificulta la seva localització, els seus cridaners reflexos blavosos i el seu cos cobert de prolongacions dorsals ho converteixen en un dels nudibranquios més atractius per als qui gaudeixen observant els petits organismes marins.

El seu cos és allargat, estret i parcialment translúcid, amb una coloració de fons blanquinosa o lleugerament rosada que permet distingir alguns òrgans interns. Una de les seves característiques més cridaneres és la presència de nombrosos ceratas, prolongacions allargades i punxegudes distribuïdes en grups a banda i banda del dors, que presenten reflexos blavosos o violacis d'aspecte iridescent. A l'interior d'aquestes estructures poden observar-se les ramificacions de la glàndula digestiva, generalment de color vermellós o marró fosc, mentre que els seus extrems són translúcids i presenten petites taques blanques. En la part anterior posseeix dues rinóforos anellats, utilitzats per a detectar substàncies químiques dissoltes en l'aigua, i dos llargs tentacles orals que li permeten explorar el seu entorn. La regió del cap també pot mostrar una intensa iridescència blavosa, especialment visible sota la il·luminació artificial. Habitualment mesura entre 15 i 30 mil·límetres, encara que alguns exemplars poden aconseguir aproximadament els 4 centímetres de longitud.

Facelina auriculata és una espècie carnívora que s'alimenta principalment d'hidrozoos colonials, entre els quals es troben organismes dels gèneres Obelia, Tubularia, Clava i Podocoryne. Utilitza la seva ràdula, una estructura bucal proveïda de diminutes dents, per a capturar i consumir els teixits de les seves preses. Com altres nudibranquios eolidáceos, pot aprofitar les cèl·lules urticants dels cnidarios que consumeix, emmagatzemant-les en estructures especialitzades situades en els extrems dels seus ceratas, on contribueixen al seu defensa enfront de possibles depredadors. És una espècie relativament activa que pot desplaçar-se sobre les roques i entre les colònies d'hidrarios mentre busca aliment. Com altres nudibranquios, és hermafrodita simultani, la qual cosa significa que cada individu posseeix òrgans reproductors masculins i femenins funcionals. Després de l'aparellament, diposita els ous formant un cordó gelatinós blanquinós enrotllat en espiral, que pot contenir diversos milers d'ous i queda adherit al substrat. Després de l'eclosió, les larves travessen una fase planctònica abans d'establir-se en el fons marí.

Per als bussejadors, Facelina auriculata és una d'aquestes petites joies del Mediterrani que recompensen la paciència i l'observació detallada. Els seus delicats ceratas, els reflexos blavosos que recorren el seu cos i el contrast amb les ramificacions vermelloses del seu sistema digestiu creen una combinació de colors especialment atractiva per a la fotografia macro submarina. Encara que pot passar desapercebuda entre els organismes que recobreixen les parets rocoses, observar atentament les colònies d'hidrarios permet augmentar les possibilitats de trobar-la. El seu aspecte canvia considerablement segons la direcció de la llum, fent que els tons blavosos i violacis destaquin de manera sorprenent. Si trobes un exemplar durant una immersió, mantingues una bona flotabilitat, evita tocar els seus delicats ceratas i procura no danyar les colònies sobre les quals es desplaça. Dedicar uns minuts a contemplar els seus moviments i la seva relació amb els hidrozoos permet descobrir un dels exemples més fascinants d'adaptació i especialització alimentària entre els petits habitants del Mediterrani.