Humit, semisec o sec: hi ha realment tanta diferència sota l'aigua?

L'estiu comença a acomiadar-se. A la superfície encara podem tenir dies de sol i temperatures agradables, però sota l'aigua el canvi d'estació es percep d'una altra manera. Les immersions comencen a notar-se més fredes, allargar el temps de fons costa una mica més i aquell vestit que a l'agost resultava perfecte pot començar a quedar curt.

És aleshores quan reapareix una vella discussió entre bussejadors: si ja tenim un bon vestit humit de 7 mm, realment val la pena comprar un semisec? És sensiblement més calent o estem pagant principalment per una cremallera més estanca i uns maneguets millors? I si busquem un veritable salt en protecció tèrmica, no seria més lògic passar directament a un vestit sec?

La resposta curta és que el semisec sí que té sentit. Però no és un «mig vestit sec». Per saber què aporta de debò cal oblidar-se per un moment dels noms comercials i pensar en una cosa molt més senzilla: com perd calor el nostre cos sota l'aigua.

El problema no és només el gruix del neoprè

L'aigua extreu calor del cos amb molta més eficàcia que l'aire. El neoprè intenta frenar aquesta transferència mitjançant milions de petites bombolles de gas atrapades dins del material. El gas és el veritable aïllant; com millor aconseguim conservar una barrera aïllant al voltant del cos, menor serà el flux de calor cap a l'aigua exterior.

Aquí convé desmuntar una explicació molt repetida: no és aquella fina capa d'aigua que entra dins del vestit la que «ens escalfa». El cos ha d'aportar energia per elevar-ne la temperatura i, un cop escalfada, interessa que romangui tan immòbil com sigui possible. Si cada moviment expulsa part d'aquesta aigua i permet que n'entri de nova i freda, apareix l'anomenat flushing: renovem contínuament una massa d'aigua que l'organisme haurà de tornar a escalfar.

Imaginem dos vestits de 7 mm fabricats amb neoprenes tèrmicament semblants. En un entra aigua pel coll, els canells, els turmells i la cremallera cada vegada que ens movem. En l'altre aquestes entrades estan molt limitades. Tots dos poden portar «7 mm» a l'etiqueta, però no tenen per què comportar-se igual durant una immersió d'una hora. I aquí és on el semisec comença a tenir sentit.

Aleshores, què és realment un semisec?

Des del punt de vista físic, un semisec continua sent essencialment un vestit humit. El bussejador es pot acabar mullant i l'aïllament fonamental continua depenent del neoprè. La diferència és que la seva construcció intenta reduir al màxim l'entrada i, sobretot, la circulació d'aigua.

Per aconseguir-ho se solen utilitzar cremalleres amb una estanquitat molt superior a la d'un humit convencional, maneguets més ajustats, solapes, costures dissenyades per limitar filtracions i, sovint, caputxa integrada. L'objectiu és impedir que l'aigua freda exterior substitueixi contínuament l'aigua que ja es troba a l'interior.

Per tant, afirmar que «un semisec de 7 mm és exactament igual que un humit de 7 mm» no és correcte. Però tampoc ho seria afirmar que qualsevol semisec de 7 mm abriga necessàriament molt més que qualsevol humit de 7 mm. La paraula semisec descriu una arquitectura del vestit; no garanteix per si sola quanta calor conservarà un bussejador concret.

L'etiqueta diu menys del que sembla

La norma europea EN 14225-1 estableix requisits de construcció i prestacions per als vestits humits de busseig i inclou assajos de comportament tèrmic. La classificació tèrmica dels materials es basa en la seva resistència tèrmica submergida, mesurada tant a pressió superficial com a una pressió superior. La norma també exigeix que els tancaments disposin de mitjans per reduir el lliure flux d'aigua.

Això confirma dues idees que sovint es barregen: l'aïllament del material i el control de la circulació d'aigua són problemes relacionats, però no idèntics. Un excel·lent humit de 7 mm, anatòmicament ben ajustat i amb molt poc flushing, es pot acostar molt més del que suggereix l'etiqueta comercial al comportament d'un semisec mediocre. A la inversa, un bon semisec que segelli correctament pot conservar apreciablement millor la calor que un humit del mateix gruix que renovi aigua de manera contínua. L'ajust és una part essencial del sistema tèrmic.

Quanta calor podem perdre fins i tot quan creiem que anem bé?

Un treball publicat el 2019 a Diving and Hyperbaric Medicine permet posar xifres al problema. Ofir i col·laboradors van estudiar sis bussejadors joves, entrenats i aclimatats al fred que van realitzar dues hores d'activitat amb aletes en aigua de 16, 18 i 20 °C utilitzant un vestit complet de neoprè de només 2-3 mm. La temperatura central es va mesurar mitjançant una càpsula gastrointestinal ingerible.

La temperatura central va disminuir aproximadament entre 0,35 i 0,81 °C durant les dues hores. En aigua a 16 °C, la caiguda va ser d'uns 0,8 °C; la temperatura cutània de la part superior del cos va disminuir uns 6,8 °C. Cap participant va arribar a una temperatura central inferior a 35 °C, però això no significa que el fred fos irrellevant.

Després de les dues hores, els bussejadors van necessitar aproximadament un 30 % més de temps per completar una tasca de destresa manual consistent a desmuntar i tornar a muntar uns grillons. Podem continuar sentint-nos capaços de seguir la immersió i, tanmateix, haver perdut ja rendiment fi a les mans.

Cal interpretar l'estudi amb prudència: eren homes joves, entrenats, aclimatats al fred, estaven actius i bussejaven a poca profunditat. No demostra que un vestit de 2-3 mm sigui apropiat per a qualsevol persona a 16 °C. Sí que demostra que la pèrdua tèrmica pot ser rellevant molt abans d'arribar a una hipotèrmia clínica.

La dada més interessant: temperatura central en aigua d'uns 10 °C

Una investigació d'Orman i col·laboradors, publicada en línia el 2025 i en volum el 2026 a l'European Journal of Applied Physiology, ofereix una comparació especialment útil. Hi van participar 62 bussejadors —39 amb vestit humit i 23 amb vestit sec— durant immersions reals en aigua d'aproximadament 10 °C. La temperatura central es va mesurar mitjançant càpsules telemètriques ingeribles.

El grup amb vestit humit va perdre temperatura central a una velocitat mitjana propera als 0,02 °C per minut, mentre que en el grup amb sec el canvi mitjà va ser aproximadament de 0,00 °C per minut. La diferència segons el tipus de vestit va ser estadísticament significativa.

Una pèrdua de 0,02 °C per minut mantinguda durant cinquanta minuts equival teòricament a aproximadament 1 °C. I hi ha un detall especialment interessant: el tipus de vestit produïa diferències en l'evolució de la temperatura central, però no apareixia una diferència equivalent en la sensació tèrmica declarada pels bussejadors. Sentir-se raonablement bé no garanteix que l'organisme estigui conservant la temperatura igual de bé.

I aquells humits no eren precisament prims

Podríem pensar que la comparació afavoreix el sec perquè els usuaris d'humit portaven poc neoprè per a 10 °C. No era així. L'estudi descriu configuracions que proporcionaven aproximadament 14 mm de neoprè sobre el tors i 7 mm a les extremitats. Malgrat aquesta quantitat de material, el grup amb humit perdia temperatura central més ràpidament que el grup amb sec.

Això ajuda a situar correctament el debat entre humit i semisec. Afegir neoprè funciona. Reduir el flushing funciona. Millorar l'ajust funciona. Però arriba un punt en què perfeccionar un sistema que continua mullant el bussejador no equival a canviar el mecanisme d'aïllament. El sec no és simplement «un neoprè que abriga més»: és un altre sistema.

La profunditat també juga contra el neoprè

El neoprè convencional conté bombolles de gas. Quan augmenta la pressió durant el descens, aquestes bombolles es comprimeixen i el material perd gruix. Amb això disminueix la flotabilitat i també part de la seva capacitat aïllant. Un vestit que mesura 7 mm en superfície no conserva necessàriament el mateix gruix efectiu a vint, trenta o quaranta metres.

El treball de Demers, Martin i Kartalov publicat el 2021 parteix precisament d'aquest problema. En proves de camp, un prototip amb segments compostos va mantenir una diferència de temperatura interior-exterior uns 4 °C superior a la d'un neoprè comercial de 7 mm. No era un estudi sobre semisecs, però il·lustra per què el gruix mesurat en superfície no explica tota la història.

Un semisec no escapa d'aquesta física. Els seus millors segellats redueixen la circulació d'aigua, però el neoprè continua comprimint-se. És una de les raons per les quals la diferència entre humit i semisec pot ser important sense arribar a representar el salt que existeix entre tots dos i un sec correctament configurat.

El vestit sec juga a una altra cosa

El nom pot fer pensar que el seu gran avantatge consisteix simplement a acabar la immersió sense estar mullat. Això és secundari. El més important és que separa el cos de l'aigua i permet mantenir una capa de gas i peces aïllants al voltant del bussejador.

En un sec de membrana, per exemple, el mateix material aporta relativament poc aïllament. La protecció depèn en gran manera de la roba tèrmica interior, del gas contingut dins del vestit, de la talla correcta i de la gestió de la humitat. Això permet adaptar un mateix vestit a estacions i temperatures molt diferents canviant l'aïllament interior.

Durant el descens el bussejador pot afegir gas al vestit per alleujar el placatge. Això no significa que l'aïllament sigui completament independent de la profunditat, perquè la roba interior també es pot comprimir, però el sistema ofereix una capacitat de gestió tèrmica que el neoprè humit no té.

Tampoc convé idealitzar-lo. Un sec amb una roba tèrmica insuficient pot ser fred. Exigeix aprendre a gestionar el gas, adaptar el llast i practicar procediments específics. Els maneguets i la cremallera requereixen manteniment i una entrada d'aigua pot arruïnar la protecció. També és més car i voluminós. Però, quan està ben configurat, les dades disponibles mostren un avantatge tèrmic clar en aigua freda.

Aleshores, el semisec serveix realment per a alguna cosa?

Sí. El semisec no és un producte inútil inventat pel màrqueting. El seu fonament físic és sòlid: si limitem la renovació d'aigua dins d'un vestit de neoprè, reduïm una via de pèrdua de calor. Dos vestits amb un aïllament de material semblant poden oferir un confort diferent si un controla molt millor el flushing.

Però tampoc li hem d'atribuir propietats que no té. Continua sent un sistema basat principalment en neoprè, continua patint la compressió amb la profunditat i no crea la mateixa barrera tèrmica ajustable que un sec. Parlar del semisec com si estigués exactament a mig camí entre un humit i un sec pot resultar enganyós.

La comparació correcta seria una altra: el semisec representa una versió optimitzada del concepte humit. Intenta portar aquest concepte tan lluny com sigui raonable mitjançant millors segellats, menys circulació d'aigua i normalment força neoprè. El sec, en canvi, canvia de concepte.

Val la pena passar d'un humit de 7 mm a un semisec de 7 mm?

Aquí no hi ha una resposta universal. Si el nostre humit de 7 mm ajusta extraordinàriament bé, gairebé no renova aigua, està en bon estat i només comencem a notar una mica de fred al final de determinades immersions, comprar un altre vestit de neoprè de 7 mm només perquè a la fitxa comercial apareix com a «semisec» pot oferir una millora menor de l'esperada.

En aquest escenari cal considerar el cost d'oportunitat. Si l'objectiu real és bussejar durant tot l'hivern, fer immersions llargues, repetir immersions el mateix dia o entrar habitualment en aigua realment freda, potser estem gastant una quantitat important en una solució intermèdia per acabar comprant un sec poc després.

Però també existeix l'escenari contrari. Si el nostre humit permet entrades d'aigua evidents, volem prolongar la temporada sense canviar radicalment la manera de bussejar, valorem la senzillesa i encara no volem assumir el cost, l'aprenentatge i el manteniment d'un sec, un bon semisec pot ser una compra perfectament racional. No perquè els seus 7 mm siguin màgics, sinó perquè aprofita millor aquests 7 mm.

Hi ha, a més, un factor pràctic que cap taula pot resoldre: l'ajust individual. Un semisec excel·lent sobre el paper que deixi espais a la zona lumbar, les aixelles o el coll pot rendir pitjor per a nosaltres que un humit tècnicament més senzill que s'adapti perfectament al cos.

La frontera no hauria de ser una temperatura exacta

Resulta temptador dir que a partir de 20 °C correspon un humit, a 15 °C un semisec i a 10 °C un sec. Seria fàcil de recordar i també seria científicament pobre.

La protecció tèrmica depèn de la temperatura de l'aigua, la morfologia del bussejador, la fisiologia individual, el nivell de treball, el temps d'exposició i les propietats del vestit. L'estudi d'Orman i col·laboradors també va trobar relacions entre la termoregulació i característiques antropomètriques dels participants.

La durada canvia igualment el problema. No és el mateix trenta minuts a 15 °C que seixanta. Tampoc és igual una única immersió que una segona quan encara no hem recuperat completament la calor perduda a la primera. I no és el mateix nedar contínuament que romandre gairebé immòbil fent fotografia, una parada o desplaçant-nos lentament.

Per això les taules de «temperatura igual a gruix» poden servir com a orientació inicial, però no s'haurien d'interpretar com una frontera fisiològica universal.

I al final, amb quin ens quedem?

Si reduïm tota la discussió a una sola idea, seria aquesta: humit i semisec pertanyen al mateix món; el sec pertany a un altre.

L'humit utilitza neoprè per frenar la pèrdua de calor i accepta l'entrada d'aigua. Quan ajusta bé, l'aigua es renova poc i el gruix és adequat, pot oferir una protecció excel·lent amb una senzillesa difícil de superar.

El semisec utilitza el mateix principi, però intenta corregir una de les seves debilitats més importants. Redueix l'intercanvi d'aigua mitjançant millors segellats i una construcció més tancada. Aquesta millora és real i té fonament físic. Un bussejador que passa d'un humit amb força flushing a un semisec ben ajustat pot notar una diferència considerable, especialment a mesura que augmenta el temps d'exposició.

Però la distància entre un excel·lent humit de 7 mm i un bon semisec pot ser bastant menor que la que existeix entre qualsevol d'ells i un vestit sec correctament configurat.

Aquest és probablement el punt que més es perd en les discussions sobre aquests vestits. El semisec representa una millora evolutiva. El sec representa un canvi de sistema.

Les dades fisiològiques disponibles encaixen amb aquesta distinció. Els estudis no ens permeten afirmar honestament que «un semisec de 7 mm manté exactament X graus més que un humit de 7 mm», perquè falta un bon assaig controlat, ampli i independent que compari específicament un humit de 7 mm, un semisec de 7 mm i un sec en els mateixos bussejadors, a la mateixa profunditat, durant el mateix temps i amb el mateix nivell d'activitat. Aquesta absència d'evidència directa és important: inventar una xifra per al semisec seria convertir una conclusió raonable en una afirmació que les dades no sostenen.

El que sí sabem és que reduir la circulació d'aigua millora el funcionament d'un vestit humit; que el neoprè perd part de la seva capacitat aïllant quan es comprimeix; i que, en estudis amb bussejadors reals, el vestit sec ha conservat la temperatura corporal millor que configuracions humides fins i tot molt gruixudes en aigua freda.

Per això, si algú ja té un bon humit de 7 mm i es pregunta què comprar després, la decisió hauria de partir de l'ús previst i no del nom del vestit. Per guanyar unes setmanes o mesos de temporada, fer immersions moderades i mantenir la màxima senzillesa, un semisec ben ajustat pot ser exactament l'eina adequada. Per a qui pretén bussejar habitualment durant l'hivern, romandre molt de temps en aigua freda o fer immersions successives, el sec ofereix un salt tèrmic que el semisec, per bo que sigui, no pot reproduir completament.

I potser aquesta és la resposta més objectiva a la pregunta inicial. El semisec sí que serveix. No és un engany i no és simplement un humit al qual li han canviat el nom. Però tampoc trenca les lleis físiques del neoprè. És la versió més refinada d'un sistema humit.

Si el problema és que el nostre 7 mm deixa circular massa aigua, un bon semisec pot solucionar-ho i millorar molt el confort. Si el problema és que volem deixar de dependre d'un sistema humit per afrontar de debò el fred, comprar un altre neoprè cada vegada més sofisticat pot ser només ajornar la decisió.

En aquest punt, el vestit que realment marca la diferència és el sec.

Fonts i estudis citats

Ofir D, Yanir Y, Eynan M, Arieli Y. “Evaluating the thermal protection provided by a 2-3 mm wet suit during fin diving in shallow water with a temperature of 16-20°C”. Diving and Hyperbaric Medicine. 2019;49(4):266-275. DOI: 10.28920/dhm49.4.266-275. PMID: 31828745.

Orman T, Bradbury KE, Grosshennig T, Perez M, Möller FN, Dujić Ž, Lovering AT. “Maintenance of core temperature in SCUBA divers in cold water: contributions of anthropometrics, suit type, and sex”. European Journal of Applied Physiology. Publicació en línia: 2025; volum 126(2), 2026: 853-865. DOI: 10.1007/s00421-025-05961-5. PMID: 40908408.

Demers A, Martin S, Kartalov EP. “Proof-of-concept for a segmented composite diving suit offering depth-independent thermal protection”. Diving and Hyperbaric Medicine. 2021;51(3):295-298. DOI: 10.28920/dhm51.3.295-298. PMID: 34547781.

Arieli R, Kerem D, Gonen A, Goldenberg I, Shoshani O, Daskalovic YI, Shupak A. “Thermal status of wet-suited divers using closed circuit O2 apparatus in sea water of 17-18.5°C”. European Journal of Applied Physiology and Occupational Physiology. 1997;76(1):69-74. DOI: 10.1007/s004210050214.

EN 14225-1:2017 / UNE-EN 14225-1:2018. Diving suits - Part 1: Wet suits - Requirements and test methods.