Ester O.C.
La veritat és que ja tenia ganes de fer el curs de voluntariat científic abans de la xerrada, però quan en Gregori va acabar de parlar, ja no em quedaba cap dubte que, si...
Autor:
Eva M.C.
Categoria:
Xerrades
Publicat:
Divendres 5 De Juny 2026
Ahir, dijous 4 de juny, el club va acollir una xerrada molt interessant sobre l'estudi de l'Alguer de Mataró, a càrrec de Gregori Muñoz-Ramos, biòleg i un dels coordinadors d'aquest projecte.
Durant la sessió, els assistents van poder conèixer de primera mà aquest projecte de voluntariat ambiental submarí, actiu des de l'any 1997 i coordinat per l'Escola del Mar de Badalona, amb l'assessorament científic de la Universitat de Barcelona i la implicació de diverses entitats i institucions públiques, entre les quals hi ha l'Ajuntament de Mataró, la SPAS de Mataró i el centre d'immersió BLAUMAR. La iniciativa estudia l'estat i l'evolució de la praderia de posidònia davant la costa de Mataró i s'ha consolidat com una experiència pionera de ciència ciutadana a Catalunya, que combina recerca científica, participació ciutadana i conservació del medi marí.
En Gregori també va explicar què és la posidònia oceànica, una planta superior endèmica del mar Mediterrani, i en va destacar el seu paper essencial com a ecosistema clau per a la biodiversitat marina i per a la protecció del litoral. Aquestes praderies actuen com a zones de posta i refugi de nombroses espècies juvenils i contribueixen de manera decisiva a la protecció natural de les platges, evitant-ne l'erosió. També va remarcar la gran riquesa d'espècies que acullen i la seva fragilitat davant les pressions ambientals i humanes, fet que fa imprescindible continuar-ne l'estudi i la conservació.
La sessió va despertar un gran interès entre els assistents, que van participar activament en un torn de preguntes dinàmic i enriquidor. Més enllà dels continguts tècnics, la xerrada va commoure profundament, i molts dels socis van expressar la seva emoció en prendre consciència de la fragilitat d'aquests ecosistemes submarins i de la urgència de protegir-los.
En el tram final de la xerrada, en Gregori va animar els assistents a descobrir l'alguer de Mataró i a implicar-se en el projecte de voluntariat, que s'apropa ja a les tres dècades de trajectòria. Una invitació a participar en una iniciativa que demostra com la ciutadania pot jugar un paper clau en la protecció del patrimoni natural marí.
Ester O.C.
La veritat és que ja tenia ganes de fer el curs de voluntariat científic abans de la xerrada, però quan en Gregori va acabar de parlar, ja no em quedaba cap dubte que, si...
1 comentari publicat
Per comentar has d’iniciar sessió. La lectura és oberta per a tothom.
Ester O.C.
fa 2 mesos
La veritat és que ja tenia ganes de fer el curs de voluntariat científic abans de la xerrada, però quan en Gregori va acabar de parlar, ja no em quedaba cap dubte que, si l'any vinent tinc temps, el faré. Crec que és molt important que precisament la gent veïna, cuidi els seus ecosistemes. Al final és el de sempre, no es cuida el que no es coneix, la gran majoria de vegades, lamentablement.
La foca monjo del Mediterrani podria tornar a Catalunya més de mig segle després de la seva desaparició. El Govern de la Generalitat té previst rellançar un projecte de reintroducció el 2027, amb l'objectiu final de restablir l'espècie a Cap de Creus. Aquest ambiciós projecte de conservació podria permetre que aquest icònic mamífer marí tornés a formar part de la nostra costa.
Les ampolles de busseig són molt més que simples recipients d'aire comprimit. D'acer o d'alumini, diferents capacitats i pressions, aire o Nitrox… cada elecció influeix en la nostra immersió. Saber com funcionen, com els hem de cuidar i quines inspeccions obligatòries requereixen és essencial per utilitzar-los de manera segura i entendre millor una de les peces més importants del nostre equipament.
SASBA Badalona va celebrar el Dia Internacional de les Dones amb una jornada especial de pilates i convivència entre bussejadores del club. L’activitat, impulsada per la sòcia Júlia i dirigida per la Charo, va permetre treballar la respiració, l’equilibri i el control corporal, habilitats clau per al busseig. Una iniciativa que reforça la salut, la comunitat i un submarinisme cada vegada més inclusiu.