La foca monjo podria tornar a Catalunya: Cap de Creus, l'escenari d'un ambiciós projecte de reintroducció

Més de mig segle després de desaparèixer de les nostres costes, la foca monjo del Mediterrani podria tornar a establir-se a Catalunya. La Generalitat vol reactivar en 2027 un projecte que té com a objectiu final reintroduir aquesta emblemàtica espècie en Cap de Creus.

Per a aquells de nosaltres que bussegem regularment al Mediterrani, pot ser difícil imaginar les nostres costes amb fòcids. No obstant això, hi va haver un temps en què trobar-los formava part integrant del medi natural d'aquest mar.

La foca monjo del Mediterrani (Monachus monachus), coneguda en català com vell marí o foca monjo, va ocupar històricament bona part de les costes mediterrànies. La persecució directa, les captures accidentals, la transformació del litoral i l'increment de la pressió humana van provocar una forta regressió de les seves poblacions durant el segle XX.

A Catalunya va acabar desapareixent. L'última observació confirmada que se cita en el litoral català es va produir en 1973, entre Roses i Cadaqués.

Ara, més de cinquanta anys després, hi ha la possibilitat que torni.

Un projecte per reintroduir-la al Cap de Creus

La Generalitat de Catalunya treballa en la recuperació de la foca monjo i pretén reactivar en 2027 la primera fase d'un projecte de reintroducció, segons ha explicat el secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal.

L'objectiu final seria establir novament exemplars de l'espècie en Cap de Creus, un dels espais marins més ben conservats i protegits del litoral català.

Convé aclarir un aspecte important: 2027 no és actualment la data prevista per a alliberar les foques.

L'anunciat és l'inici o reactivació de les primeres fases del projecte. L'eventual alliberament d'exemplars en Cap de Creus seria la culminació d'un procés molt més llarg i encara no té una data establerta.

Ni seria Catalunya l'única a fer-ho. La iniciativa es duu a terme en coordinació amb les Illes Balears, on Cabrera seria un altre dels indrets considerats per reintroduir l'espècie al Mediterrani occidental.

D'on podrien venir les foques?

Un dels elements clau del projecte es troba a milers de quilòmetres de Catalunya.

A la zona de Cabo Blanco, entre Mauritània i el Sàhara Occidental, sobreviu una de les principals colònies de foca monjo.

Existeix un acord entre Mauritània, el Marroc, Portugal i Espanya que contempla la possibilitat d'extreure d'aquesta població un nombre limitat d'animals dins d'una estratègia internacional de conservació.

La concentració d'un gran nombre d'individus en només unes quantes colònies és precisament un dels riscos per a la supervivència de l'espècie. Un esdeveniment de mortalitat massiva al Cabo Blanco el 1997 va reduir dràsticament aquella població en qüestió de setmanes.

Establir noves poblacions i connectar gradualment les existents ajudaria a dispersar aquest risc i, a llarg termini, també a promoure l'intercanvi genètic.

L'enfocament va molt més enllà de simplement portar foca monjo directament d'Àfrica i alliberar-les a Catalunya. L'estratègia implica consolidar i enfortir les poblacions atlàntiques i, posteriorment, avançar en la recuperació de l'espècie a les zones on va desaparèixer.

L'objectiu a llarg termini és especialment ambiciós: ajudar a restablir la connexió entre les poblacions de l'Atlàntic i les que actualment sobreviuen a la Mediterrània oriental.

Per què Cap de Creus?

El Cap de Creus posseeix diverses característiques que expliquen per què ha estat escollit.

La seva costa escarpada, les zones rocoses d'accés difícil, les coves i cavitats costaneres i, en particular, l'existència d'àmplies àrees marines protegides proporcionen condicions molt diferents de les que es troben al llarg de gran part de la costa catalana.

A més, des de 2025 l'àmbit marí del Parc Natural disposa d'un Pla Rector d'Ús i Gestió (PRUG) que regula activitats com el busseig, la navegació i la pesca amb l'objectiu de compatibilitzar aquests usos amb la conservació d'espècies i hàbitats.

Però tenir una zona protegida no garanteix per si mateix l'èxit.

Una futura població de foca monjo hauria de coexistir amb vaixells, pescadors, centres de busseig, busos i una considerable activitat turística. Abans que es produeixi cap alliberament, caldrà estudiar acuradament la disponibilitat d'hàbitat, aliment, zones de descans i cria i, en particular, l'impacte de l'activitat humana.

Una espècie que forma part del nostre Mediterrani

La reintroducció potencial també té implicacions ecològiques significatives.

La foca monjo no seria una espècie exòtica introduïda a les nostres aigües. Marcaria la recuperació d'un mamífer marí que històricament formava part de l'ecosistema mediterrani i que va desaparèixer principalment a causa de l'activitat humana.

Actualment, les seves poblacions continuen fragmentades. Les poblacions principals es troben al Mediterrani oriental —particularment a Grècia, Turquia i Xipre— i en determinades zones de l'Atlàntic, principalment a Cabo Blanco i Madeira.

La recuperació que s'ha produït en algunes d'aquestes poblacions durant les darreres dècades ara ens permet imaginar escenaris que feia pocs anys semblaven gairebé inimaginables.

Què significaria això per als busos?

Per a la comunitat de busos, el retorn de la foca monjo seria un esdeveniment extraordinari, però també comportaria responsabilitats.

La prioritat d'un programa d'aquestes característiques no pot ser aconseguir trobades amb els animals, sinó precisament aconseguir que puguin viure, descansar i reproduir-se sense necessitar amagar-se constantment de les persones.

Si finalment tornen al Cap de Creus, probablement caldrà establir protocols específics en certes àrees: distàncies mínimes, restriccions d'accés a llocs de cria o descans, i normes per a les embarcacions i les activitats subaquàtiques.

Observar una foca mentre es fa submarinisme s'hauria de veure a conseqüència d'haver restaurat un ecosistema, no pas com l'objectiu de la immersió en si mateixa.

Un retorn que encara trigarà

El projecte encara està molt lluny de la imatge de diverses foques monjos sent alliberats en una cala del Cap de Creus.

Primer, s'han de dur a terme les fases tècniques i administratives, s'ha d'assegurar la viabilitat de les poblacions d'origen, s'han d'estudiar detalladament els llocs de recepció i el programa de recuperació s'ha de fer compatible amb les activitats que actualment tenen lloc al llarg de la costa.

Per això hem de diferenciar entre la voluntat de recuperar l'espècie i una reintroducció ja programada.

La Generalitat vol que el procés torni a posar-se en marxa en 2027, però l'alliberament efectiu d'exemplars a Catalunya encara no té data.

Tot i això, el canvi en comparació de fa uns anys és significatiu: el retorn de la foca monjo a Catalunya ja no és només una possibilitat teòrica i, un cop més, s'està considerant com un projecte de conservació en què les autoritats estan treballant.

Pot ser que encara passin anys, però torna a haver-hi la possibilitat que una espècie que va desaparèixer de les nostres costes fa més de mig segle torni a formar part del paisatge submarí de Catalunya.

I si un dia, mentre busquem a Cap de Creus, apareix la silueta d'una foca monjo entre les roques, no estem presenciant l'arribada d'una nova espècie.

Estarem davant el retorn d'una que mai deguérem perdre.