Per què alguns bussejadors consumeixen el doble d'aire que d'altres?

És una situació que pràcticament tots hem viscut alguna vegada. Dos bussejadors entren a l'aigua amb la mateixa ampolla, fan el mateix recorregut, romanen el mateix temps sota l'aigua i, tanmateix, quan arriba el moment de comprovar els manòmetres, un encara conserva una còmoda reserva mentre que l'altre ja està pensant iniciar l'ascens. La diferència pot arribar a ser sorprenent: de vegades un ha consumit el doble d'aire que el company.

La primera reacció sol ser cercar una explicació senzilla. Potser té més capacitat pulmonar. Potser està en millor forma física. O potser simplement hagi nascut amb uns pulmons privilegiats. Tot i això, la realitat és molt més complexa i, alhora, molt més interessant. El consum d'aire no depèn únicament de quant respirem, sinó com ens movem, com pensem i com ens comportem sota l'aigua.

Un dels factors més importants és que molts bussejadors ni tan sols perceben: el nivell d'estrès. Tot i que una immersió sigui recreativa i agradable, el nostre organisme pot interpretar determinades situacions com un desafiament. Un corrent inesperat, una visibilitat reduïda, una profunditat més gran de l'habitual o simplement trobar-se en un lloc desconegut són suficients perquè el cos activi mecanismes d'alerta. Quan això passa, la freqüència cardíaca augmenta, la musculatura es tensa i la respiració s'accelera. El resultat és immediat: consumim més aire.

El més curiós és que aquest fenomen sol alimentar-se a si mateix. El bussejador observa que la pressió de la seva ampolla baixa més ràpid del que s'esperava i comença a preocupar-se. Aquesta preocupació genera encara més tensió i, com a conseqüència, el consum continua augmentant. Per això no és estrany que alguns bussejadors gastin molt d'aire durant les primeres immersions i, amb l'experiència, millorin de manera espectacular sense haver realitzat cap entrenament específic de respiració.

No obstant això, si hi ha una habilitat capaç de marcar una diferència enorme en el consum d'aire, aquesta és la flotabilitat. Els bussejadors amb una flotabilitat deficient passen gran part de la immersió corregint constantment la seva posició. Pugen uns centímetres, tornen a baixar, ajusten l'armilla, modifiquen la posició de les cames i fan petits esforços continus que acaben acumulant-se. Encara que semblin moviments insignificants, l'organisme necessita energia per fer-los i aquesta energia requereix oxigen.

Per contra, els bussejadors amb bona flotabilitat semblen desplaçar-se amb una facilitat gairebé màgica. Romanen estables a l'aigua, amb prou feines fan correccions i aprofiten al màxim cada moviment. No és casualitat que molts instructors experimentats acabin una immersió amb consums sorprenentment baixos. La diferència no sol ser als pulmons, sinó en l'eficiència.

La tècnica d'aleteig també hi juga un paper fonamental. L'aigua és un medi extremadament dens i qualsevol moviment innecessari genera resistència. Alguns bussejadors mantenen un aleteig constant fins i tot quan estan observant una paret o fotografiant un nudibranqui. Altres realitzen puntades de peu massa àmplies o acceleren i frenen contínuament. Tota aquesta feina extra suposa una despesa energètica considerable. Els bussejadors més eficients solen moure's a poc a poc, amb moviments suaus i controlats, aprofitant la inèrcia i deixant que l'aigua treballi a favor seu.

La posició corporal és un altre factor que sol passar desapercebut. Un bussejador que es desplaça en posició horitzontal presenta molta menys resistència a l'avenç que un altre que manté una postura gairebé vertical. És exactament el mateix principi que utilitzen els ciclistes o els nedadors per reduir el fregament. Com més hidrodinàmic sigui el nostre perfil, menys esforç ens caldrà per desplaçar-nos i menor serà el nostre consum d'aire.

Per descomptat, la condició física també hi influeix. Un organisme entrenat sol ser més eficient a nivell cardiovascular i respiratori. El cor treballa millor, els músculs utilitzen l'energia de forma més eficaç i l'esforç necessari per realitzar una mateixa tasca és menor. Això no vol dir que calgui córrer maratons per convertir-se en un bon bussejador, però sí que explica per què dues persones realitzant exactament la mateixa activitat poden presentar consums diferents.

La mida corporal també té la seva importància. En termes generals, una persona de gran complexió necessitarà més oxigen que una persona més petita. No obstant això, aquest factor rarament explica per si mateix les diferències més cridaneres. De fet, és freqüent trobar bussejadors corpulents amb consums excel·lents i persones molt més lleugeres que esgoten ràpidament les reserves. La tècnica, l'experiència i la relaxació solen tenir molt més pes que els quilos de diferència.

A tot això s'hi afegeix un element que no podem evitar: la física. Com més profund baixem, més gran és la pressió que ens envolta. A deu metres respirem aire al doble de pressió que a la superfície; a vint metres, al triple; i a trenta metres, al quàdruple. Això significa que cada respiració conté una quantitat molt més gran d'aire i, per tant, la nostra ampolla es buida més de pressa. És una de les raons per les quals una immersió profunda pot consumir una reserva considerable fins i tot quan ens sentim perfectament relaxats.

Potser la conclusió més important és que els bussejadors que menys aire consumeixen no són aquells que intenten respirar menys. De fet, obsessionar-se amb la respiració sol ser contraproduent. Els millors consumidors d'aire són normalment els que han après a estar còmodes sota l'aigua. Mantenen una bona flotabilitat, utilitzen una tècnica eficient, es desplacen sense presses i afronten la immersió amb tranquil·litat. En altres paraules, han après a reduir l'esforç, no la respiració.

La propera vegada que observis aquest company que sembla tornar sempre amb mig dipòsit de reserva, recorda que probablement no posseeix uns pulmons extraordinaris ni cap secret ocult. El més probable és que simplement hagi desenvolupat una manera més eficient d'interactuar amb l'entorn submarí. I aquesta és una habilitat que qualsevol bussejador pot aprendre.

Perquè, al final, consumir menys aire no consisteix a contenir la respiració ni buscar fórmules màgiques. Consisteix a convertir-se en un bussejador més relaxat, més equilibrat i més eficient. I, curiosament, aquest mateix camí sol portar també a gaudir molt més de cada immersió.