Per què de vegades no podem compensar les orelles? Què passa realment durant el descens

Gairebé qualsevol persona que hagi bussejat coneix aquesta sensació. Comencem a baixar, compensem una vegada, continuem descendint i, de sobte, una de les orelles sembla deixar de col·laborar. Ho tornem a provar, potser l'altra orella respon amb aquell petit “clic” característic, però la primera continua bloquejada. Baixem una mica més pensant que potser acabarà obrint-se tota sola i apareix una pressió cada vegada més incòmoda. Aleshores solem cometre un dels errors més habituals: intentar compensar amb més força.

Tanmateix, el problema no acostuma a resoldre's perquè no es tracta simplement de “bufar més”. El que està passant dins de l'orella és un fenomen físic i anatòmic força precís. Entendre'l permet compensar millor, reduir el risc de lesió i, sobretot, comprendre per què algunes tècniques funcionen i d'altres poden empitjorar la situació.

L'orella mitjana: una petita cavitat plena d'aire

L'orella mitjana és una cavitat situada darrere del timpà i plena d'aire. Està connectada amb la part posterior del nas i de la gola mitjançant les trompes d'Eustaqui, uns conductes estrets que normalment romanen tancats i que s'obren breument quan empassem, badallem o fem determinats moviments musculars.

A superfície no parem atenció a aquest mecanisme perquè la pressió a banda i banda del timpà és pràcticament la mateixa. Però quan entrem a l'aigua la pressió exterior comença a augmentar immediatament. Aproximadament cada deu metres d'aigua de mar afegim una atmosfera de pressió, de manera que a deu metres estem sotmesos aproximadament al doble de pressió que a superfície.

Segons la llei de Boyle, quan augmenta la pressió d'un gas el seu volum disminueix si la temperatura es manté aproximadament constant. L'aire contingut a l'orella mitjana, per tant, tendeix a comprimir-se a mesura que baixem. Si no afegim aire nou a aquesta cavitat, es crea una diferència de pressió entre l'exterior del timpà i l'orella mitjana.

Aquesta diferència és la que comença a deformar el timpà cap endins i provoca la sensació de pressió que tots reconeixem.

Per què els primers metres són els més delicats

Pot semblar lògic pensar que com més profunds estem, més difícil hauria de ser compensar, però des del punt de vista relatiu passa just el contrari: els canvis de pressió proporcionalment més importants tenen lloc prop de la superfície.

Passar de la superfície als deu metres significa passar aproximadament d'una a dues atmosferes de pressió absoluta. És a dir, dupliquem la pressió. En canvi, passar de vint a trenta metres significa passar de tres a quatre atmosferes, un augment proporcional força menor.

Per això tants problemes de compensació apareixen durant els primers metres. No és casualitat ni manca d'experiència: físicament, és precisament aquí on l'orella s'ha d'adaptar amb més rapidesa.

Això també explica per què convé començar a compensar immediatament i no esperar a notar molèsties. Durant aquests primers metres, petites diferències de profunditat poden produir canvis relativament importants de pressió.

Què significa realment “compensar”

Compensar no consisteix a destapar l'orella ni a expulsar aigua. El que fem és introduir una petita quantitat d'aire a l'orella mitjana a través de la trompa d'Eustaqui per igualar la pressió a banda i banda del timpà.

Quan la trompa s'obre correctament, l'aire entra a l'orella mitjana i el timpà recupera una posició més neutra. Moltes persones noten aleshores un petit esclafit, un “pop” o simplement una sensació immediata d'alleujament.

El problema apareix quan deixem que la diferència de pressió augmenti massa abans d'intentar compensar. Com més gran és aquesta diferència, més deformat està el timpà i més difícil pot resultar obrir correctament la trompa d'Eustaqui.

Aquest fenomen és una de les principals raons per les quals retardar la compensació pot convertir un problema petit en un de molt més difícil de resoldre.

Per què esperar que faci mal és una mala estratègia

El dolor no hauria de ser el senyal per començar a compensar. En realitat, quan apareix dolor ja existeix una diferència de pressió significativa.

Si continuem baixant sense igualar correctament les pressions, la mucosa de l'orella mitjana es pot congestionar. Els petits vasos sanguinis poden dilatar-se i començar a perdre líquid o fins i tot sang cap a la cavitat de l'orella mitjana. Això és el que coneixem com a barotrauma de l'orella mitjana.

Els símptomes poden incloure dolor, sensació d'orella plena, reducció de l'audició, tinnitus i, en casos més greus, perforació del timpà o afectació d'estructures més profundes.

Un estudi publicat a Diving and Hyperbaric Medicine l'any 2021, basat en 1.881 bussejadors recreatius i professionals, va trobar que una proporció molt elevada havia patit alguna vegada símptomes compatibles amb barotrauma de l'orella mitjana. La dificultat per compensar correctament apareixia entre els factors més relacionats amb aquests episodis.

Això no significa que el barotrauma sigui inevitable ni que aparegui constantment, sinó que és un dels problemes mèdics més habituals relacionats amb el busseig.

Bufar més fort no significa compensar millor

La maniobra més coneguda entre els bussejadors és la de Valsalva: tancar el nas i bufar suaument contra ell. Aquesta maniobra augmenta la pressió a la part posterior del nas i pot facilitar que l'aire travessi la trompa d'Eustaqui.

Quan funciona, és perfectament vàlida. El problema apareix quan interpretem que, si no funciona a la primera, hem de bufar cada vegada amb més força.

Una trompa d'Eustaqui funcionalment tancada no necessàriament s'obrirà perquè generem més pressió. A més, les maniobres massa intenses poden transmetre pressions elevades cap a estructures sensibles de l'orella interna.

La literatura mèdica sobre lesions d'orella relacionades amb el busseig fa anys que assenyala que les compensacions vigoroses poden contribuir a determinats tipus de barotrauma de l'orella interna.

La idea més útil és molt més senzilla: compensar sovint i amb suavitat és millor que fer-ho tard i amb força.

Valsalva no és l'única tècnica

Tot i que la maniobra de Valsalva és la més ensenyada, hi ha altres maneres de compensar. Una és la maniobra de Toynbee, que combina el tancament del nas amb la deglució. Una altra és la maniobra de Frenzel, molt utilitzada en apnea i basada en moviments de la llengua i de la gola per generar pressió d'una manera més controlada.

La maniobra de Frenzel s'ha estudiat de manera específica i s'ha comprovat que produeix canvis de pressió eficaços a la trompa d'Eustaqui. El seu avantatge és que no depèn tant de generar pressió des del tòrax com passa amb una Valsalva clàssica.

Això no significa que tots els bussejadors hagin de substituir una tècnica per una altra, però sí que aprendre més d'una maniobra pot ser útil. Algunes persones descobreixen que combinant deglució, moviment mandibular i una pressió suau aconsegueixen millors resultats que limitant-se a bufar amb el nas tancat.

La compensació és una habilitat tècnica i, com qualsevol habilitat, es pot millorar amb pràctica.

Es poden “preparar” les orelles abans d'entrar a l'aigua?

Sí, tot i que convé entendre correctament què estem preparant.

De vegades es parla d'“escalfar les orelles”, però des del punt de vista anatòmic no estem escalfant l'orella interna ni fent que el timpà sigui més flexible. El que podem fer és practicar l'obertura de les trompes d'Eustaqui i activar els moviments musculars que utilitzarem després durant el descens.

Divers Alert Network recomana que les persones amb tendència a tenir dificultats practiquin compensacions suaus abans de la immersió i comprovin que totes dues orelles responen amb normalitat. També pot resultar útil fer diverses deglucions, moviments suaus de mandíbula o petits badalls voluntaris.

La lògica fisiològica és raonable: estem assajant el patró muscular abans de necessitar-lo sota pressió. Tanmateix, aquí cal ser rigorosos. No hi ha bons assaigs clínics que demostrin que una rutina concreta d'“escalfament” durant cinc o deu minuts redueixi de manera quantificada el risc de barotrauma.

Per tant, pot ser una pràctica útil i lògica, però no s'hauria de presentar com una garantia ni com un mètode provat al mateix nivell que altres recomanacions millor establertes.

Precompensar abans de baixar

Una mesura especialment útil és fer una compensació suau just abans d'iniciar el descens.

La idea és començar la immersió amb les trompes funcionant i amb una lleugera pressió positiva a l'orella mitjana, en lloc d'esperar que aparegui la primera sensació de pressió.

Això pot ser especialment útil perquè, com hem vist, els primers metres són precisament els més exigents des del punt de vista físic.

La compensació prèvia no substitueix les compensacions posteriors, però pot fer que l'inici del descens sigui més progressiu i controlat.

Compensar poc i moltes vegades

Una de les recomanacions més coherents amb la fisiologia és compensar de manera freqüent durant els primers metres.

L'objectiu és evitar que la diferència de pressió arribi a fer-se gran. Un bussejador que compensa sovint està corregint diferències petites. En canvi, un que espera fins a notar una pressió intensa està intentant resoldre una situació molt més difícil.

Aquesta diferència explica per què dues persones poden utilitzar exactament la mateixa maniobra i obtenir resultats completament diferents.

La primera no està “compensant millor” perquè bufi més fort, sinó perquè està actuant abans.

La velocitat de descens també importa

Baixar massa ràpid redueix el temps disponible per reaccionar. Si en pocs segons travessem els primers metres, la diferència de pressió pot acumular-se ràpidament abans que hàgim tingut temps de compensar correctament.

Per això un descens lent i controlat facilita molt el procés. Utilitzar un cap de descens pot ajudar especialment els bussejadors amb dificultats recurrents, perquè permet aturar-se immediatament i controlar millor la profunditat.

La posició també pot influir. Algunes recomanacions de medicina del busseig suggereixen que iniciar el descens relativament vertical pot facilitar la compensació a algunes persones i, sobretot, millorar el control.

Més que buscar una postura miraculosa, el més important és evitar descensos descontrolats en què no ens podem aturar amb precisió.

Per què una orella compensa i l'altra no?

Les dues trompes d'Eustaqui no tenen per què comportar-se exactament igual.

El nostre cos no és completament simètric i poden existir petites diferències anatòmiques entre un costat i l'altre. També pot haver-hi més inflamació en una de les trompes o simplement una coordinació muscular diferent.

Per això és relativament freqüent que una orella compensi perfectament mentre l'altra trigui més.

En aquestes situacions pot ajudar moure suaument la mandíbula, empassar o canviar lleugerament la posició del cap. Però el principi més important continua sent el mateix: si una orella no compensa, no hem de continuar baixant.

L'estratègia correcta és aturar el descens, pujar lleugerament fins que desaparegui la pressió i tornar-ho a provar suaument.

Refredats, al·lèrgies i congestió

La trompa d'Eustaqui desemboca a la nasofaringe, una zona recoberta de mucosa. Si aquesta mucosa està inflamada per un refredat, una infecció respiratòria o un procés al·lèrgic, l'obertura de la trompa pot tornar-se molt més difícil.

Diversos estudis en bussejadors han trobat relació entre les infeccions de les vies respiratòries altes i una incidència més gran de barotrauma.

Això explica una situació que molts bussejadors han experimentat: un dia compensen perfectament i, durant un refredat aparentment lleu, de sobte tenen enormes dificultats.

En aquestes condicions, forçar la maniobra no resol el problema anatòmic. Si la trompa està inflamada i no s'obre correctament, la pressió no desapareixerà per insistir amb més força.

Descongestionants: una solució amb límits

Alguns bussejadors utilitzen descongestionants nasals o orals per poder compensar.

Aquests medicaments poden reduir temporalment la inflamació i facilitar l'obertura de les trompes, però tenen limitacions. El principal problema és que el seu efecte pot disminuir durant la immersió.

Si una persona aconsegueix baixar gràcies a l'efecte del medicament i, durant l'ascens, la mucosa es torna a congestionar, l'aire de l'orella mitjana pot tenir dificultats per sortir. Això pot provocar un bloqueig invers.

A més, alguns descongestionants nasals poden produir congestió de rebot si s'utilitzen amb freqüència.

Per aquesta raó, les organitzacions de medicina del busseig recomanen prudència amb el seu ús i, en cas de necessitat recurrent, una valoració mèdica específica.

L'experiència també ajuda

Diversos estudis han analitzat la funció de la trompa d'Eustaqui en bussejadors amb diferents nivells d'experiència. Els resultats suggereixen que els bussejadors més experimentats solen presentar menys problemes de compensació o una millor adaptació durant immersions repetides.

Això no significa necessàriament que les seves trompes siguin anatòmicament millors.

L'explicació més probable és que reconeixen abans les sensacions, compensen amb més freqüència, controlen millor la velocitat de descens i utilitzen les maniobres amb més precisió.

Una part del que de vegades anomenem “tenir bones orelles” pot ser, en realitat, haver après a utilitzar-les millor.

Què cal fer quan una orella no compensa

Si apareix pressió, el primer és deixar de baixar. Si la sensació no desapareix, hem de pujar lleugerament fins a recuperar la comoditat i tornar-ho a intentar.

En aquell moment pot ser útil empassar, moure la mandíbula o utilitzar una altra maniobra que dominem. El més important és que qualsevol intent sigui suau.

Si després de pujar lleugerament continuem sense poder compensar, la decisió correcta és acabar el descens.

Insistir, forçar i continuar baixant transforma una dificultat menor en una situació amb risc real de lesió.

Quan cal preocupar-se després de la immersió

Una lleugera sensació d'orella plena pot desaparèixer poc després de sortir de l'aigua, però alguns símptomes mereixen més atenció.

Dolor persistent, pèrdua auditiva significativa, tinnitus intens, sensació de bloqueig que no millora o vertigen s'han de valorar mèdicament.

És especialment important la combinació de pèrdua sobtada d'audició i vertigen, perquè pot indicar afectació de l'orella interna.

Les lesions de l'orella interna són menys freqüents que el barotrauma de l'orella mitjana, però poden ser més greus i requereixen valoració especialitzada.

La millor compensació és la que evita el problema abans que comenci

La compensació eficaç no consisteix a suportar pressió i després vèncer-la per força. Consisteix a evitar que aquesta diferència arribi a acumular-se.

Practicar a superfície, comprovar que totes dues orelles responen, fer una precompensació suau, començar a compensar des dels primers centímetres, baixar a poc a poc i no continuar si apareix molèstia són mesures molt més eficaces que esperar que arribi el dolor.

Podem anomenar col·loquialment “escalfament” una part d'aquesta preparació, sempre que entenguem què significa realment. No estem escalfant l'orella com si fos un múscul. Estem preparant un mecanisme delicat format per músculs, mucoses, petites diferències de pressió i uns conductes que normalment romanen tancats.

I si un dia aquest mecanisme no respon, també cal saber interpretar-ho.

En el busseig, moltes vegades saber quan deixar de baixar és tan important com saber descendir.

Referències

• Lindfors OH, Räisänen-Sokolowski AK, Hirvonen TP, Sinkkonen ST. Middle ear barotrauma in diving. Diving and Hyperbaric Medicine. 2021;51(1):44-52.

• Uzun C. Evaluation of predive parameters related to Eustachian tube dysfunction for symptomatic middle ear barotrauma in divers. Otology & Neurotology. 2005;26(1):59-64. DOI: 10.1097/00129492-200501000-00010.

• Uzun C, Adali MK, Tas A, Koten M, Karasalihoglu AR, Devren M. Use of the nine-step inflation/deflation test as a predictor of middle ear barotrauma in sports scuba divers. British Journal of Audiology. 2000;34:153-163.

• Rozycki SW et al. Inner ear barotrauma in divers: an evidence-based tool for evaluation and treatment. Diving and Hyperbaric Medicine. 2018;48(3):186-193. DOI: 10.28920/dhm48.3.186-193.

• Divers Alert Network. Ears & Diving: Middle-Ear Equalization.

• Divers Alert Network. Beat the Squeeze: Equalize Like a Pro.