Ester O.C.
La veritat és que ja tenia ganes de fer el curs de voluntariat científic abans de la xerrada, però quan en Gregori va acabar de parlar, ja no em quedaba cap dubte que, si...
signature
Autor:
Eva M.C.
sell
Categoria:
Xerrades
calendar_month
Publicat:
Divendres 5 De Juny 2026
Estudi de l'Alguer de Mataró. Un projecte de voluntariat ambiental submarí des de 1997
Ahir, dijous 4 de juny, el club va acollir una xerrada molt interessant sobre l'estudi de l'Alguer de Mataró, a càrrec de Gregori Muñoz-Ramos, biòleg i un dels coordinadors d'aquest projecte.
Durant la sessió, els assistents van poder conèixer de primera mà aquest projecte de voluntariat ambiental submarí, actiu des de l'any 1997 i coordinat per l'Escola del Mar de Badalona, amb l'assessorament científic de la Universitat de Barcelona i la implicació de diverses entitats i institucions públiques, entre les quals hi ha l'Ajuntament de Mataró, la SPAS de Mataró i el centre d'immersió BLAUMAR. La iniciativa estudia l'estat i l'evolució de la praderia de posidònia davant la costa de Mataró i s'ha consolidat com una experiència pionera de ciència ciutadana a Catalunya, que combina recerca científica, participació ciutadana i conservació del medi marí.
En Gregori també va explicar què és la posidònia oceànica, una planta superior endèmica del mar Mediterrani, i en va destacar el seu paper essencial com a ecosistema clau per a la biodiversitat marina i per a la protecció del litoral. Aquestes praderies actuen com a zones de posta i refugi de nombroses espècies juvenils i contribueixen de manera decisiva a la protecció natural de les platges, evitant-ne l'erosió. També va remarcar la gran riquesa d'espècies que acullen i la seva fragilitat davant les pressions ambientals i humanes, fet que fa imprescindible continuar-ne l'estudi i la conservació.
La sessió va despertar un gran interès entre els assistents, que van participar activament en un torn de preguntes dinàmic i enriquidor. Més enllà dels continguts tècnics, la xerrada va commoure profundament, i molts dels socis van expressar la seva emoció en prendre consciència de la fragilitat d'aquests ecosistemes submarins i de la urgència de protegir-los.
En el tram final de la xerrada, en Gregori va animar els assistents a descobrir l'alguer de Mataró i a implicar-se en el projecte de voluntariat, que s'apropa ja a les tres dècades de trajectòria. Una invitació a participar en una iniciativa que demostra com la ciutadania pot jugar un paper clau en la protecció del patrimoni natural marí.
Galeria
forum
Conversa
1
comentari
Conversa
1 comentari publicat
Per comentar has d’iniciar sessió. La lectura és oberta per a tothom.
Ester O.C.
fa 5 dies
La veritat és que ja tenia ganes de fer el curs de voluntariat científic abans de la xerrada, però quan en Gregori va acabar de parlar, ja no em quedaba cap dubte que, si l'any vinent tinc temps, el faré. Crec que és molt important que precisament la gent veïna, cuidi els seus ecosistemes. Al final és el de sempre, no es cuida el que no es coneix, la gran majoria de vegades, lamentablement.
Bussejar en grup: coordinació o caos silenciós
Bussejar en grup no només és compartir una immersió, sinó coordinar ritmes, decisions i percepcions sota l'aigua. Quan aquesta sincronia falla, apareix un caos silenciós on cadascú busseja pel seu compte sense adonar-se'n. Però, quan el grup flueix, l'experiència canvia: més segura, més conscient i profundament compartida.
Quan el teu equip comença a parlar de tu
Comprar el teu propi equip de busseig no és només una decisió econòmica, és un pas emocional cap a una manera més conscient de viure el mar. Triar bé, a poc a poc, prioritzant comoditat i seguretat significa invertir en confiança, en evolució i en una relació més profunda amb cada immersió. No es tracta de tenir-ne més, sinó de tenir allò que realment t'acompanya sota l'aigua.
Mirar el mar i entendre que alguna cosa no va bé
Les paraules de l'astronauta Ron Garan ens recorden una veritat que també veiem sota l'aigua: vivim d'esquena la natura. A SASBA portem anys observant un mar cada cop més castigat, amb menys vida, més residus i ecosistemes més fràgils. Potser ha arribat el moment de parar, mirar de debò i entendre que tenir cura del mar és tenir cura de la vida.