Ester O.C.
La veritat és que ja tenia ganes de fer el curs de voluntariat científic abans de la xerrada, però quan en Gregori va acabar de parlar, ja no em quedaba cap dubte que, si...
Autor:
Eva M.C.
Categoria:
Xerrades
Publicat:
Divendres 5 De Juny 2026
Estudi de l'Alguer de Mataró. Un projecte de voluntariat ambiental submarí des de 1997
Ahir, dijous 4 de juny, el club va acollir una xerrada molt interessant sobre l'estudi de l'Alguer de Mataró, a càrrec de Gregori Muñoz-Ramos, biòleg i un dels coordinadors d'aquest projecte.
Durant la sessió, els assistents van poder conèixer de primera mà aquest projecte de voluntariat ambiental submarí, actiu des de l'any 1997 i coordinat per l'Escola del Mar de Badalona, amb l'assessorament científic de la Universitat de Barcelona i la implicació de diverses entitats i institucions públiques, entre les quals hi ha l'Ajuntament de Mataró, la SPAS de Mataró i el centre d'immersió BLAUMAR. La iniciativa estudia l'estat i l'evolució de la praderia de posidònia davant la costa de Mataró i s'ha consolidat com una experiència pionera de ciència ciutadana a Catalunya, que combina recerca científica, participació ciutadana i conservació del medi marí.
En Gregori també va explicar què és la posidònia oceànica, una planta superior endèmica del mar Mediterrani, i en va destacar el seu paper essencial com a ecosistema clau per a la biodiversitat marina i per a la protecció del litoral. Aquestes praderies actuen com a zones de posta i refugi de nombroses espècies juvenils i contribueixen de manera decisiva a la protecció natural de les platges, evitant-ne l'erosió. També va remarcar la gran riquesa d'espècies que acullen i la seva fragilitat davant les pressions ambientals i humanes, fet que fa imprescindible continuar-ne l'estudi i la conservació.
La sessió va despertar un gran interès entre els assistents, que van participar activament en un torn de preguntes dinàmic i enriquidor. Més enllà dels continguts tècnics, la xerrada va commoure profundament, i molts dels socis van expressar la seva emoció en prendre consciència de la fragilitat d'aquests ecosistemes submarins i de la urgència de protegir-los.
En el tram final de la xerrada, en Gregori va animar els assistents a descobrir l'alguer de Mataró i a implicar-se en el projecte de voluntariat, que s'apropa ja a les tres dècades de trajectòria. Una invitació a participar en una iniciativa que demostra com la ciutadania pot jugar un paper clau en la protecció del patrimoni natural marí.
Galeria
Conversa
1
comentari
Conversa
1 comentari publicat
Per comentar has d’iniciar sessió. La lectura és oberta per a tothom.
Ester O.C.
fa 1 mes
La veritat és que ja tenia ganes de fer el curs de voluntariat científic abans de la xerrada, però quan en Gregori va acabar de parlar, ja no em quedaba cap dubte que, si l'any vinent tinc temps, el faré. Crec que és molt important que precisament la gent veïna, cuidi els seus ecosistemes. Al final és el de sempre, no es cuida el que no es coneix, la gran majoria de vegades, lamentablement.
Descobrint el món submarí per primera vegada al CEM Sistrells
Aquest diumenge, la Societat d'Activitats Subaquàtiques de Badalona va tornar a acostar el món submarí a desenes de persones durant els batejos de busseig realitzats a la piscina del CEM Sistrells. Una jornada plena d'il·lusió, nervis i descobriments on molts van respirar sota l'aigua per primera vegada en un entorn segur, proper i acompanyat per voluntaris apassionats pel mar i el busseig.
La nostra altra família
La família no sempre és només aquella amb qui naixem. A vegades també és aquella que escollim al llarg de la vida. El busseig crea vincles difícils d'explicar: confiança, silenci compartit, emocions i records que uneixen persones molt diferents sota una mateixa passió. Les noves jaquetes softshell de SASBA són molt més que roba; són un símbol de pertinença, companyia i d'aquesta altra família que trobem al costat de la mar.
Submarinisme "vida a bord" en destinacions emblemàtiques: quan el paradís depèn de la seguretat (i de l'ètica)
El busseig en viatges vida a bord ofereix accés privilegiat a alguns dels millors esculls del món, però també planteja riscos creixents. La pressió comercial, la professionalitat desigual i el manteniment irregular de vaixells poden comprometre la seguretat dels bussejadors i augmentar l’impacte ambiental. Quan fallen els estàndards operatius, el mateix model turístic que ven el paradís pot acabar posant-lo en perill.