Mapa de punts d'immersió SASBA

Bussejar a Fossa di Capo Gallo, davant del promontori de Capo Gallo, prop de Palerm, és endinsar-se en un dels sectors on el relleu submarí sicilià adquireix un caràcter més profund i obert. La topografia baixa des de les plataformes rocoses costaneres cap a una depressió de més profunditat, amb pendents, parets, grans blocs i sectors de coral·ligen que ofereixen un paisatge molt diferent de les zones somes.

La immersió comença normalment sobre un fons rocós relativament accessible abans d'avançar cap a la zona de caiguda. A mesura que augmenta la profunditat, les formacions es fan més abruptes i apareixen esglaons, parets, cornises i grans blocs que permeten mantenir referències visuals mentre s'exploren les cotes previstes.

La reducció progressiva de la llum afavoreix el desenvolupament de coral·ligen mediterrani. Esponges, briozous, ascidis i altres organismes incrustants cobreixen les superfícies, mentre que a les zones apropiades poden aparèixer gorgònies esteses perpendicularment al corrent. Sota la llum d'una llanterna, aquestes comunitats mostren colors molt més intensos que sota la il·luminació ambiental.

Les esquerdes i petites cavitats proporcionen refugi a llagostes, morenes, congres i escórpores, mentre que els meros es poden trobar al voltant dels grans blocs i sectors amb més complexitat estructural. A mesura que s'ascendeix cap a cotes més lluminoses augmenten els sargs, donzelles, oblades i altres peixos mediterranis.

Pel seu caràcter obert, una part important de la immersió consisteix a observar també el blau. Déntols i círvies poden patrullar els límits del relleu i els bancs de barracudes són una altra trobada possible. La presència d'aquests depredadors depèn de l'època i de les condicions i no es pot considerar constant.

La profunditat és un dels principals condicionants de Fossa di Capo Gallo. El relleu continua cap a cotes que poden quedar clarament fora dels límits d'una immersió recreativa convencional, per la qual cosa no s'ha d'utilitzar el fons de la depressió com a objectiu. El perfil s'estableix segons certificació, experiència, barreja respiratòria i planificació de gas.

La transparència que poden assolir aquestes aigües exigeix una atenció especial: amb bona visibilitat és fàcil que una paret situada diversos metres per sota sembli més propera i es produeixi un descens gradual inadvertit. Profunditat, temps de fons i consum s'han de controlar constantment.

El corrent es pot fer notar als sectors més exposats i modificar substancialment el recorregut. Quan hi ha circulació d'aigua, les comunitats filtradores presenten més activitat i es poden concentrar peixos a les cares exposades, mentre que determinades parets i blocs proporcionen protecció.

Un perfil lògic consisteix a assolir al principi la profunditat màxima prèviament planificada i continuar després el recorregut amb un ascens progressiu seguint el relleu, acabant a les plataformes superiors. D'aquesta manera s'aprofita millor el temps de fons i es passa gradualment de les comunitats profundes de coral·ligen a les zones rocoses més il·luminades.

En conjunt, Fossa di Capo Gallo ofereix una immersió de caràcter més profund i oceànic que altres punts propers: grans desnivells, parets, coral·ligen, gorgònies i aigües obertes on poden aparèixer grans peixos. El seu atractiu resideix precisament en aquesta sensació d'amplitud i profunditat, però exigeix una planificació més rigorosa que les immersions somes de l'entorn de Capo Gallo.