La nostra altra família

Hi ha famílies amb qui naixem.
I després hi ha les que escollim.

Al llarg de la vida coneixem moltes persones. Compartim espais, moments, converses. Però molt poques entren realment dins nostre. Molt poques arriben a convertir-se en aquell lloc segur on un se sent comprès sense necessitat d'explicar-se gaire.

Potser per això el busseig crea vincles tan difícils d'explicar a qui mai ho ha viscut.

Perquè sota l'aigua desapareixen moltes de les coses que normalment ens separen. No importen les presses, les aparences, les professions o les diferències del dia a dia. Allà sota només existeixen la respiració, la confiança i aquella sensació estranya i meravellosa de compartir silenci amb algú que sent exactament el mateix que tu.

Qui busseja sap què significa mirar als ulls del company abans d'una immersió. Sap què és notar calma només perquè aquella persona és al teu costat. Sap què significa ajudar-se mútuament sense haver-ho de demanar. Sap què és sortir de l'aigua i compartir una emoció que sovint ni tan sols es pot posar en paraules.

I és precisament aquí on neix una altra mena de família.

La família del busseig.

Una família escollida. Construïda immersió rere immersió. Nit rere nit. Fred rere fred. Riures, nervis, aventures, esperes, històries i records que es van quedant dins nostre fins que, gairebé sense adonar-nos-en, aquell grup de persones deixa de ser “gent del club” per convertir-se en una part important de la nostra vida.

Des de SASBA, molts socis i sòcies van voler fer-se una jaqueta softshell amb el logotip del club, i el nostre company Paco, ho ha fet possible. Pot semblar només això: una jaqueta. Però en realitat representa molt més.

Perquè els éssers humans sempre hem necessitat símbols que ens uneixin. Des de les antigues comunitats marineres fins als grups humans actuals, portar un emblema compartit ha significat reconèixer-se com a part d'alguna cosa més gran que un mateix. És identitat. És pertinença. És orgull. És dir, sense parlar: “jo també formo part d'aquesta família”.

I potser això és el més bonic de tot.

Veure com una simple peça de roba pot arribar a emocionar tant perquè, en el fons, no parla de tela ni de logotips. Parla de persones. D'abraçades després d'una immersió complicada. De rialles al local. De cafès abans de sortir a la mar. D'aquells missatges preguntant “com estàs?”. De sentir que hi ha un lloc on sempre et rebran amb un somriure.

Vivim en un món cada vegada més ràpid, més individualista i més fred. Per això trobar un grup humà on sentir-se vist, cuidat i estimat és un privilegi immens.

I això és el que realment portem posat quan ens posem aquesta jaqueta.

No és roba.

És pertinença.
És memòria.
És refugi.
És mar.
És companyia.
És casa.

És la nostra altra família.