Doris verrucosa

Doris verrucosa, coneguda comunament com doris berrugosa o nudibranquio berrugós, és un mol·lusc gasteròpode marí pertanyent a la família Dorididae que habita en les aigües del Mediterrani i de l'Atlàntic oriental. Sol trobar-se en fons rocosos poc profunds, especialment sota pedres, en petites cavitats i en zones on abunden les esponges marines de les quals s'alimenta. És una espècie bentònica que desenvolupa tota la seva activitat en contacte amb el substrat i que pot observar-se des de la zona intermareal fins a profunditats d'uns 10 o 15 metres. El seu comportament discret i el seu costum de romandre oculta durant bona part del temps fan que pugui passar desapercebuda, malgrat la seva grandària relativament considerable per a un nudibranquio.

El seu cos és ovalat, ample i aplanat, amb un mantell gruixut i d'aspecte rugós que li proporciona una aparença molt característica. Presenta una coloració variable, generalment groguenca, grisenca, blanquinosa o marró clara, encara que alguns exemplars poden mostrar tonalitats verdoses o violàcies. La seva característica més distintiva és la presència de nombrosos tubercles elevats que cobreixen tota la superfície dorsal, de diferents grandàries i amb formes arrodonides o lleugerament allargades, responsables de l'aspecte berrugós que dóna nom a l'espècie. Els tubercles solen ser majors en la zona central del dors i disminueixen progressivament de grandària cap a les vores del mantell. En la part anterior posseeix dues rinóforos laminats i retràctils, utilitzats per a detectar substàncies químiques dissoltes en l'aigua, mentre que a la regió posterior presenta un plomall de brànquies ramificades disposades al voltant de l'anus. Habitualment mesura entre 3 i 5 centímetres de longitud, encara que alguns exemplars poden aconseguir aproximadament els 7 centímetres.

Doris verrucosa és una espècie carnívora especialitzada a alimentar-se d'esponges marines, especialment d'espècies pertanyents als gèneres Halichondria i Hymeniacidon. La seva alimentació està estretament relacionada amb els fons rocosos on creixen aquests organismes, per la qual cosa sol romandre en les seves proximitats durant llargs períodes. Es desplaça lentament mitjançant contraccions musculars del seu peu, situat en la part inferior del cos, mentre explora les superfícies submergides a la recerca d'aliment. Una de les seves particularitats biològiques més interessants és la seva capacitat per a produir substàncies químiques defensives, conegudes com verrucosinas, que contribueixen a protegir-la enfront de possibles depredadors. Com uns altres nudibranquios, és hermafrodita simultani, la qual cosa significa que cada individu posseeix òrgans reproductors masculins i femenins funcionals. Després de l'aparellament, diposita els ous formant una cinta gelatinosa de color blanquinós o groguenc, enrotllada en espiral i adherida al substrat. D'aquests ous emergeixen larves que travessen una fase de desenvolupament abans d'establir-se definitivament en el fons marí.

Per als bussejadors, Doris verrucosa és una espècie especialment interessant per la singular textura del seu cos i per la seva capacitat per a confondre's amb les superfícies rocoses i les esponges del seu entorn. Encara que els seus colors solen ser discrets, la il·luminació d'una llanterna permet apreciar els nombrosos tubercles que cobreixen el mantell i els delicats detalls dels seus rinóforos i brànquies. El seu aspecte rugós pot recordar al d'una petita esponja marina, per la qual cosa resulta fàcil passar al costat d'ella sense advertir la seva presència. Trobar un exemplar durant una immersió ofereix una excel·lent oportunitat per a la fotografia macro submarina i per a observar de prop les adaptacions d'aquests mol·luscos. Si descobreixes un sota una roca o desplaçant-se sobre una superfície coberta d'esponges, evita tocar-ho, aixecar-ho o alterar el seu refugi. Observar-ho amb calma i mantenir una bona flotabilitat permet gaudir d'un dels nudibranquios més peculiars del Mediterrani i descobrir l'extraordinària diversitat de formes de vida que habiten en els fons rocosos poc profunds.