Santo Antão Wreck

Bussejar al Santo Antão Wreck, davant de Santa Maria, a l'illa de Sal, és explorar un dels pecis més accessibles de Cap Verd. A diferència del Boris / Kwarcit, que és un peci més profund, el Santo Antão descansa en aigües molt somes i està fragmentat sobre un fons sorrenc, fet que el converteix en una immersió còmoda fins i tot per a bussejadors amb poca experiència.

El vaixell era un carguer interinsular que navegava entre les illes de Cap Verd. Les fonts especialitzades coincideixen que es va enfonsar a mitjan dècada de 1960, tot i que existeix una petita discrepància documental: la literatura científica situa el naufragi l'any 1965, mentre que la majoria de les guies de busseig actuals indiquen 1966. L'estudi científic sobre els esculls artificials de Sal descriu, a més, un vaixell d'uns 53 metres d'eslora i 9 metres de mànega.

El peci es troba aproximadament a 11-14 metres de profunditat, amb algunes parts elevant-se fins a uns 5-6 metres. Actualment el casc està trencat en tres grans seccions, disperses sobre una àrea de sorra relativament compacta. Aquesta poca profunditat permet fer immersions llargues i molt lluminoses, amb força marge respecte als límits de no descompressió.

L'estructura ja no conserva la silueta completa d'un vaixell intacte. El pas del temps, l'onatge i la corrosió han convertit el naufragi en un conjunt de planxes, mampares, costelles i grans fragments metàl·lics, amb nombrosos buits i cavitats entre ells. Això crea un paisatge molt diferent del d'un peci vertical com el Kwarcit: aquí la immersió consisteix més a recórrer un autèntic escull de restes metàl·liques que no pas a circumval·lar un vaixell complet.

Hi ha un parell de petites zones obertes que permeten introduir-se lleugerament dins l'estructura, però les referències indiquen penetracions de només uns 3 metres. Tot i ser un peci poc profund, qualsevol entrada sota una estructura metàl·lica implica un sostre físic i només s'ha de fer amb la formació adequada. A més, alguns fragments presenten vores molt tallants, capaces de danyar tant l'equip com el mateix bussejador.

Després de més de sis dècades sota l'aigua, el Santo Antão s'ha convertit en un important escull artificial. Les superfícies metàl·liques estan completament colonitzades per algues i organismes incrustants, mentre que les esquerdes i zones protegides serveixen de refugi a grans quantitats de peixos. De fet, estudis científics han utilitzat precisament aquest peci per comparar les comunitats de peixos dels esculls artificials i naturals de Sal.

Una de les característiques més sorprenents és l'enorme abundància de peixos globus. L'operador local Cabo Verde Diving descriu el Santo Antão com una autèntica zona de cria, amb centenars d'exemplars al voltant de l'estructura. També s'hi poden trobar peixos trompeta, morenes, peixos soldat i nombrosos petits peixos d'escull ocupant els buits del peci.

Les rajades són un altre dels animals més representatius. És especialment interessant observar amb atenció la sorra situada entre i al voltant dels fragments, perquè poden romandre semienterrades i passar desapercebudes. Diverses fonts locals i guies del punt descriuen trobades freqüents amb exemplars de bona mida.

També hi ha una possibilitat real d'observar taurons nodrissa, que utilitzen les parts protegides del peci com a lloc de descans. No apareixen necessàriament a totes les immersions, però els operadors de Sal els consideren una de les trobades característiques del Santo Antão.

Per als qui gaudeixen de la vida petita, les superfícies del casc també acullen nudibranquis i altres invertebrats, de manera que el punt combina força bé fotografia gran angular amb observació macro. Les esquerdes i planxes superposades són especialment interessants per buscar fauna camuflada.

El corrent acostuma a ser feble o moderat. Les guies del punt el descriuen generalment com a limitat, tot i que els registres històrics mostren que ocasionalment pot augmentar fins aproximadament 1-2 nusos. Com que es tracta d'una immersió poc profunda, el corrent i l'estat de l'Atlàntic influeixen més en la comoditat del recorregut que no pas la profunditat mateixa.

La visibilitat és força variable. Les referències específiques del lloc situen valors habituals al voltant dels 10-20 metres, amb uns 15 metres com a referència mitjana, tot i que en bones condicions pot acostar-se als 25 metres. És important controlar l'aleteig perquè el fons sorrenc es pot aixecar fàcilment i reduir molt la visibilitat al voltant de les restes.

L'accés es realitza principalment des d'embarcació, i des de Santa Maria el trajecte és molt curt, al voltant de 10 minuts. La poca profunditat i la proximitat a costa fan que també sigui un punt utilitzat per a immersions nocturnes, quan morenes, crustacis i altres animals surten dels buits del peci.

En conjunt, Santo Antão Wreck és un peci molt diferent del Boris/Kwarcit: més antic, molt més som i completament fragmentat, però també extraordinàriament colonitzat per fauna. Les seves tres seccions, el fons de sorra, les rajades, els taurons nodrissa, els nombrosos peixos globus, nudibranquis i bancs de peixos fan que sigui una de les immersions de peci més accessibles i biològicament interessants de Sal.