Mapa de punts d'immersió SASBA

Bussejar a Lobera de Punta Negra, davant de Los Molles, és una immersió especialment atractiva per la combinació de relleu rocós, boscos d'algues i presència habitual de lleons marins sud-americans (Otaria flavescens). La zona es troba en un tram de costa molt exposat al Pacífic, amb afloraments rocosos i petits illots que serveixen de descans als animals i continuen sota l'aigua mitjançant parets i grans blocs.

La immersió es desenvolupa al voltant d'aquestes formacions, amb roques, canalons, petites parets i fons mixtos. Als sectors superiors apareixen abundants macroalgues i huiros, mentre que a més profunditat predominen superfícies rocoses colonitzades per organismes incrustants i zones de sorra entre els blocs.

El gran protagonista del lloc és el lleó marí sud-americà. Els exemplars joves acostumen a ser els més curiosos i es poden apropar força als bussejadors, fer girs ràpids, passar al costat de les bombolles o seguir el grup durant part del recorregut. Els adults, especialment els mascles, poden mantenir una actitud més territorial, per la qual cosa convé conservar distància i deixar sempre espai lliure perquè els animals entrin i surtin de l'aigua sense obstacles.

El comportament correcte consisteix a no perseguir-los, no tocar-los i no intentar atreure'ls. La interacció ha de ser passiva: si un animal s'apropa, es manté una posició estable i es permet que sigui ell qui marqui la distància. Això és especialment important durant períodes de reproducció o quan hi ha cries a prop de les roques.

Els boscos de huiro aporten bona part de la personalitat submarina del punt. Aquestes grans algues brunes es mouen amb l'onatge i formen corredors on es refugien peixos i invertebrats. Entre les frondes poden aparèixer petits bancs, peixos de roca i nombrosos organismes bentònics.

A les superfícies rocoses són habituals esponges, ascidis, anemones, briozous, estrelles de mar, eriçons i crustacis, a més de nudibranquis i altres petits invertebrats. El conjunt és molt representatiu dels fons temperats i freds de la costa central de Xile, on el color procedeix més de la fauna incrustant que no pas de formacions coral·lines.

El corrent i l'onatge poden variar força. Punta Negra està més exposada que una badia tancada, de manera que el mar de fons es pot notar fins i tot a diversos metres de profunditat, especialment al voltant dels extrems de les roques i passos estrets. Les condicions del dia són determinants per decidir la ruta i el temps de permanència.

La visibilitat també és canviant. En jornades favorables pot ser suficient per observar bé els lleons marins i el relleu des d'una certa distància, mentre que la surgència, el plàncton i l'onatge la poden reduir. Com passa en bona part de la costa xilena, una visibilitat menor pot coincidir amb una elevada productivitat biològica.

La temperatura de l'aigua acostuma a ser pròpia d'un ambient temperat-fred, per la qual cosa la protecció tèrmica és important. La combinació d'aigua freda, onatge i una immersió d'observació relativament pausada pot augmentar la sensació de fred, especialment en exposicions prolongades.

La profunditat concreta depèn del sector seguit al voltant de la lobera. El més prudent és considerar Lobera de Punta Negra com una immersió principalment soma o intermèdia, amb possibilitat d'assolir cotes més grans a les parets exteriors, sense assignar una profunditat màxima única a tota la formació.

En conjunt, Lobera de Punta Negra ofereix una immersió molt característica de Los Molles: costa rocosa, huiros, abundant vida bentònica i la possibilitat d'observar lleons marins en llibertat. El seu principal atractiu no es troba a buscar grans profunditats, sinó a compartir l'aigua amb aquests animals dins d'un ecosistema fred, dinàmic i molt productiu.