Mapa de punts d'immersió SASBA

Bussejar al SS Eleni, davant de l'illa de Patroklos, és fer una de les immersions en peci més interessants i accessibles de la regió d'Àtica. Es tracta d'un carguer d'acer d'aproximadament 99 metres d'eslora que es va enfonsar després de buscar refugi al costat de Patroklos durant un fort temporal. El vent va acabar empenyent-lo contra les roques, el buc es va obrir i la tripulació va aconseguir arribar a l'illa abans de ser rescatada posteriorment.

El peci està avui molt fragmentat, amb dues grans seccions separades per un camp de restes metàl·liques. Aquí hi ha una certa discrepància entre fonts sobre quin extrem queda més profund: PADI situa un extrem al voltant dels 16 m'i l'altre cap als 30 m, mentre una crònica especialitzada descriu la proa pràcticament vertical cap als 18 m'i la popa a uns 30 m. Per a una fitxa fiable, el més correcte és considerar un rang aproximat de 16-30 metres i no assignar una única orientació sense verificació local.

La part més fotogènica és precisament la secció que encara conserva més verticalitat. Des d'allà es continua sobre un camp de xapes retorçades, bigues, quadernes i fragments estructurals, resultat tant del naufragi com de dècades de temporals. Bona part de la superestructura original ha desaparegut, de manera que el peci ja no presenta l'aspecte d'un vaixell complet.

Aquesta destrucció limita força les possibilitats de penetració. Queden alguns sortints i sectors parcialment tancats, però no és un peci que s'hagi d'entendre com una gran estructura penetrable. Qualsevol entrada sota sostre, fins i tot curta, requereix avaluar acuradament estabilitat, sortida, sediment i risc d'enganxament.

El buc descansa sobre un fons sorrenc, on es poden trobar rajades, peixos aranya, llenguados i llisses. La sorra al voltant de l'estructura ofereix un bon contrast amb el metall i permet observar animals que quedarien molt més ocults en un fons rocós.

Entre les esquerdes del peci es refugien meros, morenes i corballs, a més d'altres peixos que utilitzen els buits del buc com a protecció. Les superfícies menys exposades estan colonitzades per esponges i coralls tous, especialment sota sortints i zones ombrejades.

La profunditat fa que el SS Eleni es pugui adaptar a perfils força diferents. Un bussejador pot limitar-se a les parts superiors i mantenir-se al voltant dels 18-20 metres, mentre un perfil més avançat permet baixar cap als sectors propers als 30 metres. Aquesta diferència de cotes afavoreix un recorregut multinivell, començant per la zona profunda i acabant progressivament sobre les estructures més altes.

La visibilitat al golf Sarònic pot arribar a ser molt bona. Hi ha registres d'immersions en aquest punt amb més de 30 metres de visibilitat, tot i que no s'ha de considerar una xifra constant. El vent, l'estat del mar i les condicions locals la poden modificar significativament.

El lloc és accessible únicament amb embarcació, i les operacions de busseig de la costa d'Àtica l'inclouen entre les seves sortides habituals. PADI el considera un dels pocs pecis realment interessants i practicables d'aquesta zona, fet que explica la seva popularitat entre els centres que operen des de la costa sud d'Atenes.

En conjunt, SS Eleni és una immersió en peci molt completa: un carguer de gairebé cent metres trencat en dues grans seccions, profunditats aproximadament entre 16 i 30 metres, fons sorrenc, meros, morenes i rajades, i prou restes estructurals per mantenir l'interès durant tot el recorregut. Per al teu catàleg, el classificaria com a peci intermedi/avançat, 16-30 m, accés amb vaixell i penetració limitada.