Mapa de punts d'immersió SASBA

Bussejar al Hans Schmidt, conegut durant anys simplement com a Istra, és fer una de les immersions en peci més importants de l'Adriàtic septentrional. Durant molt de temps es desconeixia la identitat real del carguer i per això va rebre el nom provisional d'Istra; posteriorment va ser identificat com el Hans Schmidt, un vapor mercant construït als Països Baixos l'any 1920, originalment amb el nom Albireo.

El vaixell es va enfonsar el 23 de gener de 1943 després d'una explosió provocada per una mina submarina, quan transportava armament i munició. L'impacte va ser prou violent per partir el vaixell en dues grans seccions. La proa va quedar separada de la resta del buc i actualment totes dues parts descansen properes entre si sobre el fons.

El peci es troba en posició pràcticament vertical, a una profunditat màxima d'aproximadament 42-43 metres. Les referències oficials d'Ístria situen el punt més som al voltant dels 35 metres, mentre que PADI descriu alguns sectors superiors propers als 28 metres. Aquestes diferències probablement depenen de quina part concreta de l'estructura es prengui com a referència.

Pel que fa a les dimensions, les fonts no coincideixen completament. Les referències turístiques oficials d'Ístria indiquen uns 99 metres d'eslora i 11,5 metres de mànega, mentre que PADI utilitza aproximadament 90 metres. Per a una fitxa de catàleg és més prudent considerar el peci d'uns 90-100 metres de longitud.

L'estructura conserva encara nombrosos elements recognoscibles. A la popa es poden veure el cabrestant de l'àncora i els bol·lards d'amarratge, mentre que els pals apareixen tombats al costat del buc o sobre la coberta. El sostre de la sala de màquines continua visible, així com ulls de bou i alguns sectors de càrrega. Sota la popa es poden observar el timó i part de l'hèlix mig enterrada a la sorra.

Un dels elements més singulars és la seva àncora històrica, pertanyent a un tipus que es va deixar de fabricar fa més d'un segle. Aquesta peça és un dels detalls més citats del Hans Schmidt i contribueix al considerable interès patrimonial del naufragi.

Després de dècades al fons, el vaixell s'ha transformat en un important escull artificial. Al voltant del buc es concentren grans bancs de peixos i entre les estructures es poden trobar congres, escórpores, llagostes i petits taurons gat. Les superfícies metàl·liques estan colonitzades per organismes incrustants, de manera que fins i tot una immersió exclusivament exterior ofereix molt interès biològic.

La presència de xarxes de pesca enganxades a diferents parts del peci constitueix un dels seus principals perills. Operadors locals desaconsellen expressament penetrar a l'interior pel risc d'enredament. Això és important perquè algunes fonts indiquen que determinades parts són físicament transitables, però que es pugui entrar no significa que sigui una opció recomanable.

El Hans Schmidt és, a més, un bé protegit pel Ministeri de Cultura de Croàcia. La immersió només es pot fer mitjançant centres autoritzats, i qualsevol material històric que romangui al fons s'ha de deixar exactament on es troba.

Per profunditat, es tracta clarament d'una immersió avançada. Alguns centres exigeixen AOWD, especialitat profunda i almenys 40-50 immersions registrades. Bona part del recorregut es desenvolupa entre 35 i 43 metres, de manera que el consum augmenta ràpidament i el temps sense descompressió pot ser molt limitat.

La visibilitat al fons pot no ser especialment bona. La mateixa oficina turística d'Ístria adverteix que el peci es troba a mar obert i que la visibilitat a l'altura del fons pot ser reduïda, fet que reforça la importància d'utilitzar una línia de descens, llanterna i una planificació acurada.

En conjunt, Hans Schmidt / Istra és un dels grans pecis profunds de l'Adriàtic: un carguer de gairebé cent metres, partit en dos per una explosió l'any 1943, situat aproximadament entre els 35 i 43 metres i avui cobert per una abundant comunitat marina. La profunditat, les xarxes atrapades i la seva protecció patrimonial fan que sigui una immersió per a bussejadors amb experiència, però les seves dimensions, conservació i història el converteixen en un dels punts de referència del busseig avançat d'Ístria.