Mapa de punts d'immersió SASBA

Bussejar als Islotes de Salango, davant de la costa de Manabí i dins de l'entorn del Parc Nacional Machalilla, és explorar un conjunt de formacions rocoses envoltades per aigües productives del Pacífic oriental tropical. Les referències disponibles descriuen el punt com una sèrie de tres illots rocosos, amb bancs coral·lins, parets i canals, accessibles normalment en embarcació des de Salango.

El relleu submarí és un dels seus principals atractius. Sota els illots apareixen grans blocs, parets, passos entre roques i sectors d'escull, cosa que permet alternar zones somes amb trams una mica més profunds. Les referències públiques situen els recorreguts habituals aproximadament entre 3 i 20 metres, tot i que la profunditat concreta depèn de la ruta seguida al voltant de les formacions.

Les zones més superficials reben molta llum i presenten roca colonitzada per algues i comunitats bentòniques, mentre que als sectors una mica més profunds apareixen coralls, esponges, gorgònies i altres organismes filtradors. La riquesa del lloc no s'ha d'entendre com la d'un escull coral·lí caribeny continu, sinó com un mosaic de roca, claps coral·lins i comunitats típiques del Pacífic equatorial.

La importància d'aquests fons també està reconeguda des del punt de vista de la conservació. A l'Illot Salango es van instal·lar boies d'amarratge precisament per reduir l'impacte de les àncores sobre els ecosistemes del fons marí, una mesura orientada a protegir els coralls i permetre un ús turístic més sostenible.

Al voltant de les formacions es concentra una comunitat variada de peixos d'escull i espècies associades als fons rocosos. Entre les esquerdes es poden trobar morenes, pops i crustacis, mentre que sobre les roques apareixen estrelles, eriçons i nombrosos petits invertebrats. Els canals entre illots són especialment interessants perquè concentren el moviment de l'aigua i, amb ell, peixos i organismes filtradors.

Les tortugues verdes (Chelonia mydas) figuren entre els animals registrats per a l'àrea de busseig, de manera que existeix la possibilitat de trobar-les nedant al voltant dels illots o descansant prop del fons. No obstant això, es tracta de fauna mòbil i la seva presència no està garantida en cada immersió.

Entre juny i setembre, tota aquesta zona de Manabí coincideix, a més, amb la temporada de presència de balenes geperudes (Megaptera novaeangliae) davant de la costa equatoriana. La seva observació es fa principalment des d'embarcació i no s'ha de considerar una trobada habitual sota l'aigua, però forma part del context natural de les sortides de busseig i navegació a Salango durant aquests mesos.

El corrent acostuma a descriure's com a lleuger, tot i que pot variar entre els canals i les cares més exposades dels illots. En jornades tranquil·les el lloc també es pot utilitzar per fer snorkel, mentre que per a busseig autònom algunes fonts el consideren més adequat per a nivells intermedis, especialment quan es recorren les parets exteriors.

La visibilitat és variable, com passa en bona part de la costa continental equatoriana. Les referències disponibles utilitzen aproximadament 15 metres com a valor orientatiu, però la concentració de plàncton, l'onatge i les masses d'aigua poden modificar notablement aquesta xifra. Aquestes aigües riques en nutrients poden reduir la transparència i, alhora, explicar l'elevada productivitat biològica de l'àrea.

En conjunt, Islotes de Salango ofereix una immersió molt completa per conèixer el Pacífic continental equatorià: tres formacions rocoses, bancs coral·lins, parets i canals, abundant vida bentònica i peixos, possibilitat de trobar tortugues i unes condicions prou variades per oferir recorreguts diferents al voltant dels illots. Davant de la propera Parcela Marina, més soma i resguardada, aquí el paisatge adquireix un caràcter més obert i tridimensional.