Limacia clavigera

Limacia clavigera és un petit nudibranquio pertanyent a la família Polyceridae que habita principalment en les aigües de l'Atlàntic nord-oriental, des de les costes de Noruega fins a la península ibèrica. Durant molts anys també es van identificar amb aquest nom nombrosos exemplars oposats al Mediterrani, incloses les costes catalanes. No obstant això, estudis taxonòmics recents han permès diferenciar diverses espècies d'aparença molt similar, especialment Limacia inesae, a la qual corresponen moltes de les antigues observacions mediterrànies. Sol trobar-se en fons rocosos, sota pedres, sobre algues i en superfícies cobertes de briozoos, petits animals colonials dels quals s'alimenta. Prefereix ambients amb abundants organismes incrustants i pot observar-se des d'aigües molt superficials fins a diverses desenes de metres de profunditat. La seva petita grandària i la seva capacitat per a confondre's amb les comunitats que recobreixen les roques fan que resulti relativament difícil de localitzar durant les immersions.

El seu cos és allargat, relativament ample i de color blanc translúcid, amb una aparença delicada que permet distingir algunes estructures internes. Una de les seves característiques més distintives és la presència de nombroses prolongacions allargades, conegudes com a papil·les, que es distribueixen al voltant de les vores del mantell i presenten les puntes de color groc intens o ataronjat. Aquestes estructures, generalment entre vint i vint-i-quatre, tenen forma de petits bastons i poden corbar-se lleugerament cap al dors, proporcionant a l'animal una silueta molt característica. Sobre la superfície dorsal apareixen diversos tubercles elevats, distribuïts de manera irregular i també decorats amb taques grogues o ataronjades. En la part anterior posseeix dues rinóforos laminats, utilitzats per a detectar substàncies químiques dissoltes en l'aigua, els extrems de la qual presenten una coloració similar. A la regió posterior destaca un petit plomall de tres o quatre brànquies ramificades, generalment blanques i amb les puntes groguenques o ataronjades. Habitualment mesura entre 10 i 20 mil·límetres de longitud, encara que alguns exemplars poden aconseguir aproximadament els 30 mil·límetres.

Limacia clavigera és una espècie carnívora especialitzada a alimentar-se de briozoos, petits invertebrats colonials que formen crostes o delicades estructures sobre les algues, les roques i altres substrats marins. Entre les seves preses destaca Electra pilosa, encara que també pot consumir altres briozoos incrustants, com Membranipora membranacea. Utilitza la seva ràdula, una estructura bucal proveïda de diminutes dents, per a raspar i consumir els teixits d'aquestes colònies mentre es desplaça lentament sobre elles. La seva alimentació està estretament vinculada a la presència de briozoos, per la qual cosa pot romandre durant llargs períodes en zones on troba suficients recursos. A diferència dels nudibranquios eolidáceos, les prolongacions que envolten el seu cos no són ceratas utilitzats per a emmagatzemar cèl·lules urticants, sinó papil·les característiques de la seva organització corporal. Com uns altres nudibranquios, és hermafrodita simultani, la qual cosa significa que cada individu posseeix òrgans reproductors masculins i femenins funcionals. Durant l'aparellament, dos exemplars intercanvien esperma i posteriorment poden dipositar els seus ous formant una cinta gelatinosa blanquinosa, aplanada i enrotllada en espiral sobre el substrat. Després de l'eclosió, les larves travessen una fase planctònica abans d'establir-se en el fons marí i completar el seu desenvolupament.

Per als bussejadors, Limacia clavigera és una espècie especialment atractiva pel contrast entre el seu cos blanc translúcid i les nombroses papil·les acabades en groc o taronja. El seu aspecte pot recordar al d'una diminuta criatura coberta de petits dits de colors, una aparença que resulta especialment cridanera quan s'observa mitjançant fotografia macro submarina. No obstant això, la seva identificació requereix especial atenció, ja que les espècies mediterrànies Limacia inesae i Limacia iberica presenten característiques molt semblants i han estat confoses històricament amb ella. Per aquest motiu, els exemplars fotografiats en el Mediterrani no haurien d'identificar-se automàticament com Limacia clavigera sense comprovar els trets que permeten distingir aquestes espècies. Si trobes un d'aquests petits nudibranquios durant una immersió, observa acuradament la disposició de les papil·les, els tubercles dorsals i la coloració dels seus extrems, evitant manipular a l'animal per a obtenir una fotografia. Mantenir una bona flotabilitat i respectar les colònies de briozoos sobre les quals s'alimenta permet gaudir d'aquests delicats mol·luscos i descobrir com espècies aparentment idèntiques poden amagar una diversitat biològica molt major del que es pensava.