Clathrina clathrus

Clathrina clathrus, coneguda comunament com clatrina groga, és una esponja marina pertanyent a la família Clathrinidae que habita principalment en les aigües del Mediterrani, encara que també s'ha registrat en algunes zones de l'Atlàntic nord-oriental. Sol trobar-se sobre fons rocosos, especialment en parets verticals, petites cavitats, esquerdes i entrades de coves submarines, on la il·luminació és reduïda. És una espècie que prefereix els ambients ombrívols i relativament protegits, fixant-se directament a les superfícies dures mitjançant una estructura que s'estén sobre el substrat. Encara que pot trobar-se des d'aigües molt superficials fins a profunditats pròximes als 30 metres, resulta especialment habitual entre els 5 i els 20 metres. La seva cridanera coloració groga permet reconèixer-la amb facilitat quan apareix sobre les roques fosques o entre altres organismes que recobreixen les parets submarines.

El seu cos presenta una estructura molt particular, formada per nombrosos tubs fins i entrellaçats que creguin una xarxa tridimensional d'aspecte delicat, semblant a un petit entramat d'encaix. Aquests tubs, el diàmetre dels quals sol oscil·lar entre 0,5 i 3 mil·límetres, es connecten entre si formant masses irregulars, arrodonides o lleugerament aplanades, que poden aconseguir aproximadament els 10 centímetres d'extensió. Una de les seves característiques més distintives és el seu color groc intens, a vegades lleugerament translúcid, que permet apreciar la complexa disposició dels conductes que formen el seu cos. En els extrems d'alguns tubs de major grand'Ària es troben petites obertures denominades ósculos, per les quals expulsa l'aigua després de filtrar-la. Malgrat la seva aparença tova i delicada, posseeix un esquelet intern compost per diminutes espículas de carbonat càlcic, generalment amb tres radis, que proporcionen suport a la seva estructura. Aquesta organització tubular la diferència clarament d'altres esponges mediterrànies d'aspecte compacte o massiu.

La clatrina groga és un organisme filtrador que s'alimenta de bacteris, microorganismes i petites partícules orgàniques suspeses en l'aigua. Per a obtenir aliment, fa circular contínuament aigua marina a través del seu complex sistema de tubs i canals interns. L'aigua penetra per nombrosos porus microscòpics situats en les parets dels tubs, on unes cèl·lules especialitzades anomenades coanocitos generen corrents mitjançant el moviment dels seus flagels i capturen les partícules alimentoses. Posteriorment, l'aigua filtrada és expulsada a l'exterior a través dels ósculos. Aquest procés també permet realitzar l'intercanvi de gasos i eliminar substàncies de deixalla. Com altres esponges calcàries, presenta reproducció sexual i pot produir gàmetes masculins i femenins. Després de la fecundació, es desenvolupen larves capaces de nedar durant un període limitat abans d'assentar-se sobre una superfície adequada i transformar-se en noves esponges. També posseeix una notable capacitat de regeneració, que li permet reparar determinades lesions i recuperar part de la seva estructura quan les condicions ambientals són favorables.

Per als bussejadors, Clathrina clathrus és una d'aquestes petites espècies que aporten un contrast de color especialment cridaner als fons rocosos del Mediterrani. Les seves delicades xarxes de tubs grocs destaquen sobre les parets fosques, els sostres de petites cavitats i les superfícies cobertes d'organismes incrustants, creant formes que poden recordar a diminuts corals o estructures vegetals. Encara que a simple vista pot semblar una petita taca groga adherida a la roca, observar-la de prop permet descobrir l'extraordinària complexitat de la seva arquitectura tubular. És una espècie especialment interessant per a la fotografia macro submarina, ja que la il·luminació lateral permet ressaltar l'entramat de tubs, les petites obertures i la textura translúcida de la seva superfície. Si trobes una clatrina groga durant una immersió, evita tocar-la, pressionar-la o fregar-la amb l'equip, ja que la seva delicada estructura pot danyar-se fàcilment. Mantenir una bona flotabilitat i observar-la tranquil·lament permet descobrir un dels exemples més elegants d'organització corporal entre les esponges calcàries del Mediterrani.