Mapa de punts d'immersió SASBA

Bussejar al Relitto Egle, al sector de Santa Caterina de Villasimius, és fer una immersió de peci dins de l'entorn de Capo Carbonara, molt diferent de les secche, parets i grans formacions granítiques característiques de la zona. Les restes del vaixell descansen sobre el fons i, després de dècades sota l'aigua, s'han integrat progressivament en l'ecosistema mediterrani.

La immersió es desenvolupa al voltant de les estructures conservades del naufragi, recorrent el buc i els diferents elements encara recognoscibles. La corrosió i l'acció continuada del mar han transformat el vaixell, creant obertures, esquerdes i zones parcialment deteriorades que aporten complexitat al conjunt.

Un dels principals atractius és observar com el metall s'ha convertit en substrat per a la vida marina. Esponges, briozous, ascidis, hidrozous i altres organismes incrustants colonitzen les superfícies, mentre que a les zones protegides de la llum es poden desenvolupar comunitats típiques del coral·ligen mediterrani.

Els buits del peci proporcionen refugi a nombrosos animals. Morenes, congres, llagostes i escórpores poden ocupar les obertures, mentre que els pops aprofiten espais protegits entre les restes. Els meros també poden aparèixer al voltant de les estructures de dimensions més grans.

Sobre el peci i als voltants es poden trobar sargs, donzelles, castanyoles i altres peixos mediterranis. Els bancs de peixos petits utilitzen l'estructura com a referència i refugi, mentre que a les aigües obertes poden aparèixer déntols, círvies i barracudes atrets per aquestes concentracions.

La bona transparència habitual de les aigües de Villasimius pot permetre contemplar una part considerable del peci durant l'aproximació, fent especialment atractiva l'arribada des del blau. Tanmateix, la visibilitat real depèn de les condicions del mar i pot variar entre jornades.

La profunditat és un factor important en la planificació del Relitto Egle. El temps disponible sobre el peci s'ha d'ajustar a la cota real, al consum i als límits de descompressió previstos. Com en qualsevol immersió de peci, convé assolir primer la profunditat màxima planificada i desenvolupar després un perfil progressivament més som.

També hi pot haver corrent, especialment perquè es tracta d'un entorn connectat amb les aigües obertes al voltant de Capo Carbonara. El moviment de l'aigua pot incrementar l'activitat de peixos i organismes filtradors, però també condicionar el descens, la permanència sobre el naufragi i l'ascens.

Les obertures del vaixell no s'han d'interpretar automàticament com a passos aptes per a qualsevol bussejador. Una penetració real al peci implica un entorn sense accés vertical directe a superfície i afegeix riscos d'enganxament, sediment, pèrdua de visibilitat i estructures inestables, per la qual cosa requereix formació i equipament específics.

En conjunt, Relitto Egle ofereix una immersió on patrimoni marítim i biodiversitat mediterrània s'han fusionat. Recórrer un antic vaixell cobert progressivament per organismes, observar la fauna refugiada entre les seves estructures i contemplar-ne la silueta envoltada per les aigües clares de Villasimius proporciona una experiència clarament diferent dels fons granítics de la resta de Capo Carbonara.