USS Kittiwake

Bussejar al USS Kittiwake, davant de Seven Mile Beach, és explorar un dels pecis més coneguts del Carib. El vaixell era originalment l'USS Kittiwake (ASR-13), un vaixell de rescat de submarins de la classe Chanticleer de la Marina nord-americana. Va entrar en servei l'any 1946, va romandre actiu durant gairebé cinc dècades i va ser retirat el 1994. Finalment va ser preparat i enfonsat deliberadament el 5 de gener de 2011 davant de Grand Cayman per convertir-se en escull artificial i punt de busseig.

El Kittiwake mesura aproximadament 76 metres d'eslora i 13 metres de mànega, de manera que fins i tot des d'una certa distància la seva mida resulta impressionant. Es troba sobre un fons sorrenc davant de l'extrem nord de Seven Mile Beach, amb les parts més profundes al voltant dels 19-20 metres i les zones superiors del peci començant aproximadament als 5-6 metres. Aquesta poca profunditat permet observar bona part de l'estructura fins i tot fent snorkel o apnea.

Quan va ser enfonsat l'any 2011 va quedar pràcticament en posició vertical, però el seu aspecte actual és diferent. L'octubre de 2017, l'onatge associat a la tempesta tropical Nate va trencar part dels seus amarratges i va desplaçar l'enorme vaixell, que va acabar recolzat sobre el seu costat de babord. Aquesta inclinació es manté actualment i ha canviat completament la perspectiva de la immersió: cobertes, passadissos i superestructura apareixen ara girats respecte a la seva orientació original.

L'estructura va ser preparada específicament abans del seu enfonsament per facilitar el busseig. Es van eliminar materials perillosos i es van obrir o ampliar portes, escotilles, mampares i seccions de coberta, creant nombroses zones de pas i entrada de llum. Per aquest motiu, el Kittiwake permet fer des d'una exploració exterior senzilla fins a recorreguts de penetració en algunes seccions, sempre condicionats per la formació i experiència del bussejador.

Entre els elements més recognoscibles hi ha la proa, el pont, els cabrestants, les cobertes de treball, la xemeneia, les cambres de recompressió i la zona de les hèlixs. El vaixell va ser dissenyat originalment per donar suport a operacions de rescat submarí, de manera que conserva espais i estructures poc habituals en un carguer o mercant convencional.

La possibilitat de penetrar al peci és un dels seus grans atractius, però cal diferenciar clarament entre els swim-throughs oberts i permanentment il·luminats i les penetracions reals en espais interiors. Els primers es poden recórrer dins dels límits habituals d'una immersió recreativa amb un bon control de flotabilitat; entrar més profundament a les cobertes interiors requereix formació específica de busseig en pecis.

El Kittiwake també s'ha anat transformant progressivament en un escull artificial. Les superfícies metàl·liques estan sent colonitzades per esponges i altres organismes incrustants, mentre que buits, finestres i estructures ofereixen refugi als peixos. Entre els animals observats regularment hi ha barracudes, meros, anguiles jardineres, tortugues i rajades, a més de nombrosos peixos tropicals. Algunes referències esmenten fins i tot la presència de grans meros goliat al voltant de determinades seccions.

A la sorra situada al voltant del casc són especialment característiques les anguiles jardineres, que emergeixen parcialment dels seus caus i desapareixen ràpidament quan un bussejador s'apropa massa. Sobre i al voltant del peci també es poden veure bancs de peixos petits, pargos i barracudes patrullant les obertures de l'estructura.

La poca profunditat constitueix un avantatge important. La major part del recorregut es pot fer entre aproximadament 10 i 20 metres, fet que proporciona força temps de fons i permet ascendir progressivament per les parts més altes del vaixell. Tot i així, la profunditat propera als 20 metres a la sorra i el caràcter del peci fan recomanable controlar acuradament el consum de gas i els límits de no descompressió.

Les condicions acostumen a ser molt favorables. El Kittiwake és conegut per les seves aigües clares i corrents generalment suaus, especialment quan es busseja amb bones condicions meteorològiques. La llum arriba fins a pràcticament tot el peci i permet distingir gran part de la silueta des de dalt, cosa especialment espectacular durant el descens.

L'accés es realitza actualment des d'embarcació. Els operadors locals arriben fins al sistema de fondeig i fan el descens directament sobre el peci, evitant haver de realitzar llargues navegacions submarines. La seva proximitat a Seven Mile Beach fa que sigui també una immersió fàcilment combinable amb altres esculls de la costa occidental de Grand Cayman.

Una de les particularitats històriques més interessants del vaixell és la seva relació amb el desastre del transbordador espacial Challenger. L'any 1986, el Kittiwake va participar en les operacions submarines posteriors a l'accident i va recuperar material de registre del transbordador durant les tasques de cerca.

En conjunt, el USS Kittiwake combina gairebé totes les característiques que fan atractiu un gran peci recreatiu: 76 metres de vaixell, profunditat moderada, visibilitat excel·lent, nombroses obertures, espais interiors, molta llum, fauna creixent i una espectacular posició inclinada sobre el costat de babord. Es pot gaudir simplement recorrent-ne l'exterior, mentre que els bussejadors amb la formació adequada poden explorar amb més detall les cobertes i els espais interns. És un dels punts de busseig més representatius de Grand Cayman.