Mapa de punts d'immersió SASBA

Bussejar a Secca di Berni 1, davant de Villasimius, és explorar un dels baixos rocosos de l'entorn marí de Capo Carbonara, al sud-est de Sardenya. La formació s'eleva des de fons més profunds i crea un relleu de crestes, grans blocs i parets que concentra una abundant comunitat de peixos i organismes bentònics.

La immersió s'organitza al voltant de la secca, la part superior de la qual permet començar o acabar el recorregut a menys profunditat. Des d'aquí, els laterals baixen mitjançant esglaons, parets i grans formacions rocoses cap a cotes més profundes. Aquesta configuració permet fer un perfil progressiu sense necessitat d'assolir les zones més profundes del relleu.

A les parts superiors predominen la roca i les comunitats d'algues mediterrànies, mentre que en baixar i disminuir la il·luminació apareixen esponges, briozous, ascidis i formacions de coral·ligen. Les cares exposades a una bona circulació d'aigua poden albergar gorgònies, especialment a les zones profundes i menys il·luminades.

Els grans blocs i cavitats proporcionen refugi al mero mediterrani (Epinephelus marginatus), una de les espècies més característiques dels fons protegits de Villasimius. Morenes, congres, llagostes i escórpores utilitzen les esquerdes, mentre que els pops troben refugi entre les acumulacions de roca.

Sobre la part superior del baix es poden concentrar sargs, salpes, oblades, donzelles i castanyoles, mentre que a les zones obertes apareixen peixos de dimensions més grans. Déntols i círvies poden patrullar al voltant de les crestes aprofitant les concentracions de petits peixos.

Els bancs de barracudes són una altra de les trobades possibles a l'entorn de Villasimius. Quan les condicions són favorables poden romandre suspesos al voltant de la secca o desplaçar-se sobre les zones superiors, creant un dels espectacles més característics del busseig mediterrani de Sardenya.

La mateixa configuració del baix fa especialment important observar el blau. Les formacions aïllades funcionen com a punts de referència i alimentació per a fauna que es desplaça per aigües obertes, per la qual cosa limitar-se a mirar les parets pot fer passar per alt algunes de les trobades més interessants.

El corrent pot tenir força influència. Quan hi ha circulació d'aigua, una cara de la secca rep directament el flux i acostuma a concentrar més activitat de peixos i organismes filtradors, mentre que el costat oposat proporciona sectors relativament protegits.

L'excel·lent visibilitat que es pot trobar a Villasimius pot resultar enganyosa respecte a la profunditat. Els laterals del baix continuen cap a cotes importants, per la qual cosa un perfil adequat consisteix a assolir inicialment la profunditat màxima prèviament planificada i continuar després amb un ascens gradual al voltant de la formació.

En conjunt, Secca di Berni 1 ofereix una immersió mediterrània molt completa: un baix rocós envoltat d'aigües obertes, coral·ligen, possibles gorgònies, meros i una abundant comunitat de peixos, amb possibilitats d'observar déntols, círvies i barracudes. La combinació de relleu, visibilitat i circulació d'aigua proporciona un recorregut especialment atractiu a l'entorn de Villasimius.