Mapa de punts d'immersió SASBA

Bussejar al Tombant Est de la Gabinière, dins de l'entorn protegit de Port-Cros, és fer una de les grans immersions de paret del Mediterrani francès. El vessant oriental de l'illot de La Gabinière cau sota l'aigua formant un espectacular relleu vertical, amb parets, cornises i grans blocs que baixen cap a profunditats importants i romanen constantment oberts al blau.

El recorregut acostuma a començar a la part superior de l'escull per arribar ràpidament al tombant. A partir d'aquí, la roca cau amb força i permet avançar paral·lelament a la paret mantenint la profunditat escollida. Les esquerdes, petits desploms i terrasses trenquen la verticalitat i creen nombrosos refugis, mentre que l'absència d'un fons proper en determinats sectors proporciona una intensa sensació de vol.

Un dels grans espectacles del Tombant Est són les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata). Les parets profundes i exposades a la circulació d'aigua ofereixen condicions excel·lents per al seu desenvolupament i s'hi poden trobar grans colònies esteses perpendicularment al corrent. Al costat apareixen esponges, briozous i altres comunitats de coral·ligen que transformen alguns sectors en autèntics jardins verticals.

La Gabinière és, a més, especialment coneguda pels seus grans meros mediterranis (Epinephelus marginatus). La protecció del Parc Nacional de Port-Cros permet trobar exemplars de dimensions considerables al voltant de la paret i dels blocs, sovint relativament tranquils davant la presència de bussejadors. Corbines, grans sargs i déntols completen una comunitat de peixos poc habitual en zones mediterrànies sotmeses a més pressió pesquera.

Separar la mirada de la paret és fonamental. Al blau poden aparèixer importants bancs de barracudes, mentre que déntols i altres depredadors patrullen al voltant de l'escull. La combinació de grans peixos al costat d'una paret coberta de gorgònies és precisament una de les imatges més característiques d'aquesta immersió.

El corrent pot tenir força importància a la cara oriental de La Gabinière. Quan és moderat manté desplegades les gorgònies i augmenta considerablement l'activitat dels peixos, però també pot accelerar el desplaçament i exigir un bon control de la flotabilitat i de la posició respecte a la paret.

La profunditat augmenta ràpidament, per la qual cosa cal controlar acuradament el perfil. Resulta lògic visitar primer els sectors profunds i tornar progressivament per cotes superiors. La gran transparència que pot assolir l'aigua a Port-Cros pot fer que la profunditat resulti enganyosa quan es busseja suspès al costat del tombant.

En conjunt, Tombant Est de la Gabinière reuneix pràcticament tots els elements que han convertit La Gabinière en un referent del busseig mediterrani: una gran paret oberta al blau, extensos jardins de gorgònies vermelles, meros de grans dimensions, barracudes i una elevada biomassa de peixos. És una immersió d'enorme qualitat paisatgística i biològica, especialment atractiva per a bussejadors amb experiència en parets i certa profunditat.

Bussejar al Tombant Est de la Gabinière, dins de l'entorn protegit de Port-Cros, és fer una de les grans immersions de paret del Mediterrani francès. El vessant oriental de l'illot de La Gabinière cau sota l'aigua formant un espectacular relleu vertical, amb parets, cornises i grans blocs que baixen cap a profunditats importants i romanen constantment oberts al blau.

El recorregut acostuma a començar a la part superior de l'escull per arribar ràpidament al tombant. A partir d'aquí, la roca cau amb força i permet avançar paral·lelament a la paret mantenint la profunditat escollida. Les esquerdes, petits desploms i terrasses trenquen la verticalitat i creen nombrosos refugis, mentre que l'absència d'un fons proper en determinats sectors proporciona una intensa sensació de vol.

Un dels grans espectacles del Tombant Est són les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata). Les parets profundes i exposades a la circulació d'aigua ofereixen condicions excel·lents per al seu desenvolupament i s'hi poden trobar grans colònies esteses perpendicularment al corrent. Al costat apareixen esponges, briozous i altres comunitats de coral·ligen que transformen alguns sectors en autèntics jardins verticals.

La Gabinière és, a més, especialment coneguda pels seus grans meros mediterranis (Epinephelus marginatus). La protecció del Parc Nacional de Port-Cros permet trobar exemplars de dimensions considerables al voltant de la paret i dels blocs, sovint relativament tranquils davant la presència de bussejadors. Corbines, grans sargs i déntols completen una comunitat de peixos poc habitual en zones mediterrànies sotmeses a més pressió pesquera.

Separar la mirada de la paret és fonamental. Al blau poden aparèixer importants bancs de barracudes, mentre que déntols i altres depredadors patrullen al voltant de l'escull. La combinació de grans peixos al costat d'una paret coberta de gorgònies és precisament una de les imatges més característiques d'aquesta immersió.

El corrent pot tenir força importància a la cara oriental de La Gabinière. Quan és moderat manté desplegades les gorgònies i augmenta considerablement l'activitat dels peixos, però també pot accelerar el desplaçament i exigir un bon control de la flotabilitat i de la posició respecte a la paret.

La profunditat augmenta ràpidament, per la qual cosa cal controlar acuradament el perfil. Resulta lògic visitar primer els sectors profunds i tornar progressivament per cotes superiors. La gran transparència que pot assolir l'aigua a Port-Cros pot fer que la profunditat resulti enganyosa quan es busseja suspès al costat del tombant.

En conjunt, Tombant Est de la Gabinière reuneix pràcticament tots els elements que han convertit La Gabinière en un referent del busseig mediterrani: una gran paret oberta al blau, extensos jardins de gorgònies vermelles, meros de grans dimensions, barracudes i una elevada biomassa de peixos. És una immersió d'enorme qualitat paisatgística i biològica, especialment atractiva per a bussejadors amb experiència en parets i certa profunditat.