B-17 Flying Fortress

Bussejar al B-17 Flying Fortress, davant de l'illa de Vis, és visitar un dels derelictes aeronàutics més espectaculars i ben conservats de l'Adriàtic. Es tracta d'un Boeing B-17G, número de sèrie 44-6630, pertanyent al 340th Bomb Squadron del 97th Bomb Group de les forces aèries nord-americanes durant la Segona Guerra Mundial.

L'avió es va enfonsar el 6 de novembre de 1944 després de resultar greument danyat pel foc antiaeri durant una missió de bombardeig sobre Viena. Va intentar tornar a la base, però finalment es va dirigir cap a Vis, on els Aliats disposaven d'un aeròdrom d'emergència. Finalment va amarar a prop del cap Polivalo, al sud-est de Rukavac.

El derelicte es troba molt a prop de la costa, aproximadament a uns 150 metres, però a una profunditat extrema: l'estructura principal se situa entre els 65 i 72 metres. Descansa sobre un fons sorrenc i conserva una silueta sorprenentment completa, fins al punt que en condicions de bona visibilitat es pot començar a distingir des de cotes molt menys profundes.

L'aparell fa aproximadament 22,5 metres de longitud i 31,5 metres d'envergadura. Encara es poden reconèixer clarament el fuselatge, les dues ales, els quatre motors, diverses hèlixs, la cabina i diferents elements del tren d'aterratge. El morro està deformat per l'impacte contra el fons, però la resta de l'avió es manté notablement intacta.

Un dels aspectes més impressionants és precisament la conservació dels motors i de les hèlixs. La disposició de l'avió sobre la sorra permet observar bona part de la seva estructura completa des de dalt, creant una imatge molt poc habitual en un derelicte aeronàutic de la Segona Guerra Mundial.

Després de més de vuit dècades sota l'aigua, les superfícies metàl·liques estan cobertes per organismes incrustants i vida marina, mentre que al voltant del fuselatge i de les ales es poden trobar bancs de peixos i exemplars de mida més gran. La gran profunditat i l'estabilitat de l'entorn han contribuït també a preservar molts elements de l'aparell.

La visibilitat pot ser excel·lent, arribant en condicions favorables a diverses desenes de metres. Els corrents acostumen a ser febles, però la dificultat de la immersió no es troba tant en la navegació com en la profunditat, la gestió dels gasos i la llarga descompressió necessària.

Per aquest motiu, el B-17 de Vis és una immersió exclusivament de busseig tècnic avançat, normalment realitzada amb trimix i una planificació estricta de descompressió. No hi ha cap part del derelicte dins del rang recreatiu convencional.

L'indret té, a més, un important valor històric i arqueològic i està protegit com a patrimoni cultural subaquàtic. El busseig només es permet a través de centres autoritzats i no s'hi ha de fer cap extracció ni alteració del jaciment.

En conjunt, el B-17 Flying Fortress de Vis combina una profunditat extrema, una conservació excepcional i un enorme valor històric. Baixar fins a un bombarder de quatre motors pràcticament complet, situat entre els 65 i 72 metres, el converteix en una de les immersions tècniques més extraordinàries de Croàcia i de tot l'Adriàtic.